2a entrada: Teories lingüístiques

La meva classe durant el curs 1993-1994

Hola amics i amigues! La setmana passada vam estar parlant a classe sobre quatre teories lingüístiques: la gramàtica tradicional, la lingüística estructural, la gramàtica generativa i, finalment, la lingüística textual. A continuació us faré cinc cèntims sobre els trets principals de cada una i us explico algunes de les meves experiències com aprenent. Com podeu imaginar, la tradicional inclou un mètode d'aprenentatge més normatiu i arcaic, basat en la traducció i memorització de regles i una participació gairebé nul·la per part de l'alumne.

Extret de http://dhanzkie.blogspot.com.es/

Malauradament, alguns de vosaltres (sobretot els d'una certa edat) recordareu alguna classe d'aquest estil. Jo per sort no he tingut gaires d'aquest tipus. Recordo una assignatura de Primària, amb un professor d'aquells de la vieja escuela... i ara m'acaba de venir al cap un professor que vaig tenir als 7 o 8 anys, el qual no només feia classes d'aquest tipus sinó que, a més, distribuïa els alumnes en funció de la seva "intel·ligència". M'explico. Els alumnes que treien millors notes (segons ell, els més intel·ligents) s'asseien a les primeres fileres. En canvi, els que treien pitjors, a les últimes. I el pitjor de tot: si en algun moment un alumne superava a un altre, podia treure-li el seient. Com podeu imaginar, aquest mètode no només fomentava la competitivitat entre els companys de classe, sinó que minvava l’autoestima d’aquells aprenents amb més dificultats.

Un cop matriculada a la universitat, però, he pogut gaudir d’altres sistemes, com per exemple, l'aprenentatge d’immersió en una estada a l’estranger. Es tracta de la teoria de la lingüística estructural en què es creu que el millor són els professors nadius. Crec que aquest tipus d’aprenentatge és més que favorable, ja que l’alumne constantment està rebent imput de la llengua estrangera que vol aprendre, tot i que no crec que ser professor nadiu impliqui necessàriament ser un bon professor de llengües.

La tercera teoria lingüística citada, la gramàtica generativa, l’han aplicat en moltes de les meves classes d’anglès extraescolars. Es tracta d’un aprenentatge també perfeccionista (com la primera teoria) però basat en l’oralitat, ja que els alumnes aprenen patrons lingüístics, que utilitzaran per comunicar-se. De fet, en els llibres de text s'hi veu clarament, perquè primer expliquen la teoria (la regla gramatical en qüestió) i tot seguit s’introdueixen unes quantes frases d’exemple per tal que els alumnes les memoritzin i les posin en pràctica. Recordo haver fet moltes vegades activitats d’aquests tipus en diverses acadèmies, sobretot durant els últims cinc anys, tant en anglès com en alemany.

Extret de http://www.lapunt.cat/2014/10/langles-una-assignatura-pendent.html

Finalment, la lingüística textual és la teoria més recent i la més comunicativa. Basada en el socioconstructivisme, en què el coneixement es construeix entre l’alumne i el docent, predominen la cooperació, el dinamisme i l’espontaneïtat front la rigidesa de les classes més tradicionals. Es fomenta un treball grupal dins l’aula, recreant situacions reals (aprenentatge situacional). Per a mi, aquest últim enfocament comunicatiu constitueix en el millor sistema (sempre que no fem com en el dibuix), tot i que l’aplicació d’aquesta teoria podria arribar a ser un obstacle; el professor pot arribar a perdre el control de la situació i no sempre es pot obtenir el resultat esperat. Tanmateix, tots els mètodes són útils (la traducció, el context sociocultural, els aspectes orals, la consciència lingüística, etc.). Jo estic convençuda de que si duem a terme tot això i capacitem l’alumne, de ben segur que ens trobarem davant d’un mètode ideal d’aprenentatge.
Que vagi molt bé tot! Fins ben aviat!
MGA

1a entrada bis: Documentació

Hola amics i amigues! En aquesta ocasió m'agradaria compartir amb vosaltres alguns documents que conservo i que formen part del meu procés d'aprenentatge d'idiomes. Produccions escrites, llibres, certificats, etc. que representen hores de dedicació, esforç, satisfacció, però, sobretot, molts records. Com deia la cantant Karina, buscando en el baúl de los recuerdos he trobat moltes coses interessants, com alguns dels llibres que usava quan era petita.

Portada llibre de lectura

Començo parlant del primer llibre que vaig llegir en anglès. Si us sóc sincera no recordo exactament l'edat que tenia, però segurament deuria rondar els 8 anys. Es titula Where's my baby? (On és el meu nadó?). La principal diferència amb els llibres d'idiomes actuals és que avui dia assenyalen el nivell a què pertany el llibre segons el MCER. Un dels records que tinc d'aquest llibre és que vaig aprendre la paraula pet, que en anglès significa animal de companyia. És curiós observar de quina manera evoluciona la llengua, ja que actualment també es pot traduir per mascota, tot i que quan jo vaig aprendre la paraula en anglès, tan sols eren mascotes personatges com en Cobi (la mascota més genial dels Jocs Olímpics) o en Curro (de l'Expo del 1992). No sé per quina estranya sensació, quan explico anècdotes com aquesta, penso que m'estic fent gran...

Portada llibre de francès

El segon llibre que he trobat, ha estat un de francès com a llengua estrangera de l'editorial Santillana que vaig usar durant tot el primer cicle de l'ESO. Com succeïa amb el llibre de lectura, aquest tampoc conté el nivell al qual pertany, però pel seu contingut ha de correspondre a un A1.1 o A1.2 com a molt. Aquest llibre el guardo sobretot com a record, però també per tenir ben present que algun dia vull seguir estudiant seriosament francès. A més, vaig tenir la sort de gaudir de l'ensenyament d'una de les millors professores de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú (on vaig estudiar dels 4 als 18 anys), la Pilar Contreras. A banda de si t'agrada o no l'idioma, crec que la figura del professor o professora és molt important i, per sort, al llarg de la meva vida acadèmica, he pogut comptar amb l'ajuda de grans professionals. Ara tan sols espero que, quan sigui una Lehrerin veterana, els meus alumnes em recordin amb la mateixa nostàlgia que jo recordo alguns dels professors de la meva infància.


Però això no és tot! També he trobat un dossier amb tot el que vaig fer pel treball de síntesi de 2n d'ESO. Us mostro dos documents continguts en aquest dossier: una producció meva escrita en anglès i un dibuix de la meva caricatura. Crec que la redacció la vaig representar a classe. Llàstima que no ens van enregistrar en vídeo, perquè m'hagués fet un fart de riure. La caricatura... què puc dir de la caricatura? Doncs que m'alegro d'estar estudiant llengües i no pas dibuix, ja que les meves qualitats artístiques han anat disminuint considerablement al llarg dels anys.

Dibuix amb la meva caricatura

Producció escrita en anglès

També he trobat dos dels certificats d'anglès que vaig aprovar els anys 2000 i 2003. El primer correspon al Preliminary English Test (PET) i el segon, al First Certificate in English (FCE). Com ja sabeu, aquests títols equivalen als nivells B1 i B2 del MCER. Per acabar, he fet una fotografia d'un dels dos títols que tinc penjats al meu despatx: el Certificat del nivell avançat d'anglès. La veritat és que estic molt orgullosa d'haver-lo aprovat, ja que després de molts anys sense fer anglès, jo sola i de manera autodidacta vaig superar-lo. L'altre que també tinc emmarcat i penjat, i al qual vaig traient la pols de tant en tant és el meu títol de la Llicenciatura en Dret que, per cert, també vaig cursar a la Universitat Pompeu Fabra.

Preliminary English Test (2000)

First Certificate in English (2003)

Certificat de Nivell Avançat d'Anglès (2012)

Finalment, us mostro un parell de fotografies dels anys 2000-2001, quan era responsable de la Revista de l'Escola Pia i del vídeo, que vaig protagonitzar amb un company, per mostrar als altres alumnes la nostra feina. Val a dir que va ser una època molt interessant de la meva vida, en què vaig descobrir que m'agradava molt escriure. I participar en aquell projecte em va ensenyar moltes coses: tècniques de redacció, treball en equip, sentit de la responsabilitat, etc.

Un company i jo amb el Director de la Revista

Portada Revista 2001

Espero que no us hagi avorrit gaire amb aquest repàs (per a mi, entranyable) de la meva trajectòria en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ens veiem molt aviat!

Salut, alegria i fins al proper dia!
MGA

1a entrada: Jo i les meves llengües

Hola guapíssims/es! Em dic Mireia i estic fent el grau en Llengües Aplicades a la UPF. Aquest trimestre començo amb molta il·lusió l’assignatura Ensenyament de Llengües i espero aprendre moltes coses interessants. :-) De moment, ja ens han proposat un bon repte: crear un bloc en línia. És la primera vegada que tinc un bloc i crec que és una bona oportunitat no només per compartir les meves reflexions sobre les llengües, sinó també per intentar millorar les meves habilitats informàtiques (com diria en Joan Costa Àngela Maria!). El motiu del títol del bloc? Volia posar alguna cosa en alemany, ja que és una llengua que m'encanta. I he triat la frase ich bin Lehrerin (sóc professora) perquè, a més d'aprenent, també sóc professora d'idiomes i de reforç escolar. Actualment, però, treballo totes les tardes com a auxiliar administrativa en un consorci sanitari; una feina que també m'agrada però que no és la meva vocació. Desitjo poder tornar a treballar com a professora ben aviat, ja que m'apassiona. De moment, espero que la meva experiència pugui ser útil o, si més no, entretenir-vos amb les meves vivències, que no són poques!

Parlo quatre llengües: d’una banda, el castellà i el català, que són les meves llengües maternes i, d’una altra, l’anglès i l’alemany, les meves dues segones llengües, que encara avui a dia estudio com a idiomes estrangers. El català és la llengua que uso majoritàriament i amb la qual em sento més còmode. Tot i això, sempre l'he combinat amb el castellà, probablement perquè és la llengua dels meus avis i des de petita l'he utilitzat per comunicar-me amb ells.

Quant a les meves llengües segones, i segons el MCER, tinc un B2 d’anglès, i un B1 d’alemany. Aquest últim el vaig assolir l’any passat, quan vaig aprovar el Certificat de nivell intermedi de l'EOI. El nivell d'anglès el vaig aconseguir ja fa més de 10 anys, en superar el First Certificate English Test (FCE) i, per tal de reciclar-me una mica, vaig presentar-me al Certificat de nivell avançat d’anglès de l’EOI el 2012, que vaig aprovar, naturalment! :-P Ara bé, creieu que tots aquests títols ja em fan automàticament competent en una llengua? Ja us dic jo que no. Els títols no són sempre necessaris, depèn de les necessitats de cadascú. Si el que volem és engreixar el nostre currículum, guanyar punts per aconseguir segons quin lloc de treball o fer contents als pares/mares, probablement necessitem un títol acreditatiu. Però us asseguro que l'obtenció d'un simple diploma no ens fa més competents lingüísticament.

Què cal fer llavors? El primer, gaudir del nostre aprenentatge. Hi ha moltes maneres d'aprendre un idioma i no tot es resumeix als llibres de gramàtica. Podem viatjar al país on es parla la llengua que volem estudiar, escoltar música, veure pel·lícules en versió original, buscar una parella lingüística... Són molts els recursos disponibles avui dia. Tanmateix sé que no sempre és fàcil trobar el moment per fer alguna d'aquestes activitats. La feina, la casa, la universitat... volem fer moltes coses i de vegades cal que prioritzem les més importants.

El meu ventall lingüístic

Les llengües que ja coneixem també juguen un paper important a l'hora d'aprendre unes altres. Jo vaig ser escolaritzada en la meva llengua materna i vaig seguir un pla educatiu en català. Per tant, com molts i moltes de la meva generació, a l’escola vaig estudiar català, castellà i anglès. Una combinació que fins fa relativament poc temps ha estat considerada la millor de les possibles. Mentida podrida! Estudiar només anglès com a llengua estrangera (i a més estudiar-ne tan sols una variant) és una decisió política i econòmica, molt allunyada de la realitat plurilingüe i multicultural que estem vivint. No obstant això, també vaig fer sis mesos de francès a l'escola (dues assignatures del que llavors es deien crèdits variables) i, fins a l'actualitat, l'he estudiat en un parell d'acadèmies. Fora de l’escola vaig seguir estudiant anglès i, en total, l’hauré estudiat uns 15 anys de la meva vida, que es diu aviat... 



En canvi, només porto tres anys fent alemany, tot i que vaig fer una estada Erasmus a Potsdam, gràcies a la qual vaig millorar molt la meva pronúncia i fluïdesa. A més, part de la meva família de la meva mare és alemanya, i tinc la sort de mantenir el contacte amb ells i seguir millorant el meu nivell d'alemany dia a dia. En el gràfic anterior, podeu observar el meu ventall lingüístic, és a dir, quines són les llengües que conec i a quina edat les vaig introduir al meu repertori lingüístic. Cada color representa una llengua: el groc pel català (CAT), el taronja per al castellà (CAST), el verd per l'anglès (AN), el lila pel francès (FR) i, finalment, el rosa per l'alemany (AL).  

Universität Potsdam (3/12/13)

Meine deutsche Familie und ich

En general, tornant a la meva formació, tinc molts bons records de les meves assignatures de llengua, sobretot recordo amb molta nostàlgia les classes d'una professora d'anglès que es diu Mireia Ripoll. Amb ella no només vaig aprendre a parlar anglès, sinó també moltes altres habilitats. ¡Ay! que tiempos aquellos, éramos jóvenes e inexpertos... XD

Com la majoria dels meus companys i companyes sóc monoalfabètica, ja que només sé escriure d’esquerra a dreta i de dalt a baix. No conec cap altre sistema d’escriptura, tot i que m’agradaria saber-ne algun, la veritat. Tanmateix, primer m’agradaria consolidar les dues llengües estrangeres que estic estudiant ara: l’anglès i l’alemany. En 10 anys no només espero haver-ho aconseguit, sinó a més espero haver obert una petita acadèmia a la meva localitat i treballar-hi com a professora. Tot i així, com crec que sempre seré una aprenent, m’agradaria estudiar xinès, ja que sempre m’ha atret aquesta llengua i la seva cultura. Y hasta aquí puedo leer. La setmana que ve us explicaré més cosetes...

Salut, alegria i fins al proper dia!

MGA