2a entrada: Teories lingüístiques

La meva classe durant el curs 1993-1994

Hola amics i amigues! La setmana passada vam estar parlant a classe sobre quatre teories lingüístiques: la gramàtica tradicional, la lingüística estructural, la gramàtica generativa i, finalment, la lingüística textual. A continuació us faré cinc cèntims sobre els trets principals de cada una i us explico algunes de les meves experiències com aprenent. Com podeu imaginar, la tradicional inclou un mètode d'aprenentatge més normatiu i arcaic, basat en la traducció i memorització de regles i una participació gairebé nul·la per part de l'alumne.

Extret de http://dhanzkie.blogspot.com.es/

Malauradament, alguns de vosaltres (sobretot els d'una certa edat) recordareu alguna classe d'aquest estil. Jo per sort no he tingut gaires d'aquest tipus. Recordo una assignatura de Primària, amb un professor d'aquells de la vieja escuela... i ara m'acaba de venir al cap un professor que vaig tenir als 7 o 8 anys, el qual no només feia classes d'aquest tipus sinó que, a més, distribuïa els alumnes en funció de la seva "intel·ligència". M'explico. Els alumnes que treien millors notes (segons ell, els més intel·ligents) s'asseien a les primeres fileres. En canvi, els que treien pitjors, a les últimes. I el pitjor de tot: si en algun moment un alumne superava a un altre, podia treure-li el seient. Com podeu imaginar, aquest mètode no només fomentava la competitivitat entre els companys de classe, sinó que minvava l’autoestima d’aquells aprenents amb més dificultats.

Un cop matriculada a la universitat, però, he pogut gaudir d’altres sistemes, com per exemple, l'aprenentatge d’immersió en una estada a l’estranger. Es tracta de la teoria de la lingüística estructural en què es creu que el millor són els professors nadius. Crec que aquest tipus d’aprenentatge és més que favorable, ja que l’alumne constantment està rebent imput de la llengua estrangera que vol aprendre, tot i que no crec que ser professor nadiu impliqui necessàriament ser un bon professor de llengües.

La tercera teoria lingüística citada, la gramàtica generativa, l’han aplicat en moltes de les meves classes d’anglès extraescolars. Es tracta d’un aprenentatge també perfeccionista (com la primera teoria) però basat en l’oralitat, ja que els alumnes aprenen patrons lingüístics, que utilitzaran per comunicar-se. De fet, en els llibres de text s'hi veu clarament, perquè primer expliquen la teoria (la regla gramatical en qüestió) i tot seguit s’introdueixen unes quantes frases d’exemple per tal que els alumnes les memoritzin i les posin en pràctica. Recordo haver fet moltes vegades activitats d’aquests tipus en diverses acadèmies, sobretot durant els últims cinc anys, tant en anglès com en alemany.

Extret de http://www.lapunt.cat/2014/10/langles-una-assignatura-pendent.html

Finalment, la lingüística textual és la teoria més recent i la més comunicativa. Basada en el socioconstructivisme, en què el coneixement es construeix entre l’alumne i el docent, predominen la cooperació, el dinamisme i l’espontaneïtat front la rigidesa de les classes més tradicionals. Es fomenta un treball grupal dins l’aula, recreant situacions reals (aprenentatge situacional). Per a mi, aquest últim enfocament comunicatiu constitueix en el millor sistema (sempre que no fem com en el dibuix), tot i que l’aplicació d’aquesta teoria podria arribar a ser un obstacle; el professor pot arribar a perdre el control de la situació i no sempre es pot obtenir el resultat esperat. Tanmateix, tots els mètodes són útils (la traducció, el context sociocultural, els aspectes orals, la consciència lingüística, etc.). Jo estic convençuda de que si duem a terme tot això i capacitem l’alumne, de ben segur que ens trobarem davant d’un mètode ideal d’aprenentatge.
Que vagi molt bé tot! Fins ben aviat!
MGA