Hola a tothom! Aquesta setmana parlem de les teories psicològiques i d'algunes de les meves experiències com a estudiant de llengües. Sabeu de què estic parlant, oi? Pels qui no n'heu sentit a parlar, farem un petit resum. Hi ha principalment cinc grans teories, que fonamenten molts dels mètodes d'aprenentatge existents. Val a dir, però, que tots els exemples que cito no es basen exclusivament en una sola teoria psicològica, sinó que també engloben diversos trets d'altres teories.
La primera que comentem és la teoria conductista. Aquesta es basa en la repetició (la forma) més que no pas en la comprensió i es pròpia d'un ensenyament en què l'aprenent té un rol molt passiu. De totes les meves etapes acadèmiques (des de l'escola a la universitat) recordo classes basades en l'adquisició d'hàbits a base d'estímuls, acompanyades de mètodes d'ensenyament programats de gramàtica. Malauradament, he patit moltes classes en anglès en les quals m'havia d'aprendre quasi de memòria les formes verbals, el temps passats, etc. i tot a base de repetició. De fet, molts llibres de text reflecteixen aquesta teoria. Us imagineu com d'avorrides eren aquelles classes?
La segona teoria a destacar és la cognitivista (o teoria de Piaget), basada en la comprensió i menys estricta que l'anterior quant a la correcció d'errors. Per fer-vos una idea, Piaget sostenia que el desenvolupament es basa essencialment en el procés d'adquisició del coneixement. Jo crec que aquesta teoria l'he experimentat en algunes classes de comprensió lectora quan cursava l'educació Primària, en l'assignatura PAI (Projecte d'Activació de la Inteligència). Recordo que en ocasions ens feien alguns experiments per analitzar de quina manera compreníem els textos, entre moltes altres proves. Era força interessant!
![]() |
Extret de http://www.monografias.com/trabajos76/teoria-cognitiva-piaget/teoria-cognitiva-piaget2.shtml |
De la teoria humanista, la que posa èmfasi en les emocions i els vincles afectius, n'he sentit a parlar, però crec que mai no l'he experimentada. La idea m'agrada molt, ja que fomenta l'aprenentatge cooperatiu i no es gens competitiva, però el fet de no imposar res a l'alumne (p.ex.: no obligar-lo a parlar) potser podria arribar a excloure'l del grup. Així mateix, no sé fins a quin punt un sol professor o professora és capaç d'atendre les necessitats personals de cada alumne. Aprenentatge i sentiments casen molt bé, ja que sempre fem més a gust allò que ens agrada i ens motiva, però tinc les meves reserves.
La teoria constructivista considera que l'aprenent té un paper més actiu que el del docent, el qual és limita a guiar l'alumne. Avui dia, sembla que aquesta teoria, que té en compte els coneixements previs, està agafant més força que mai, i molts docents intenten aplicar-la a l'aula. Les meves classes de treball més actiu les he experimentat principalment en acadèmies privades. Tot i així, durant l'educació Primària he gaudit d'algunes classes més pràctiques de francès i anglès, en les quals els alumnes teníem un rol més participatiu. Aquesta teoria no s'ha de confondre amb el construccionisme, que destaca la importància de l'activitat o acció de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.
![]() |
Extret de http://asesoria-tecnopedagogica-catpul.wikispaces.com |
De totes aquestes teories, personalment em quedo amb aquesta última. Si algun dia aconsegueixo ser professora de llengües, m'agradaria poder cooperar amb els meus alumnes i que poguéssim aprendre els uns dels altres, construint el coneixement tots junts. :-)
Ens veiem molt aviat!
MGA
Hola!! M'ha cridat l'atenció el fet que no hagis experimentat la teoria humanista. Potser ho has fet indirectament a les tutories generals de classe quan s'intentavem fomentar els valors de la persona o a religió, bé potser no feies religió però es plantegen aspectes d'aquesta teoria. A la llengua no ha estar molt present, però potser ara que t'he fet recordar la detectes en altres assignatures.
ResponEliminaHola!! M'ha cridat l'atenció el fet que no hagis experimentat la teoria humanista. Potser ho has fet indirectament a les tutories generals de classe quan s'intentavem fomentar els valors de la persona o a religió, bé potser no feies religió però es plantegen aspectes d'aquesta teoria. A la llengua no ha estar molt present, però potser ara que t'he fet recordar la detectes en altres assignatures.
ResponEliminaHola, Desiree! Sí que feia religió, ja que anava a una escola de capellans. Però si et dic la veritat, eren classes molt teòriques i el paper de l'alumne era molt passiu. Les classes d'aquell professor semblaven seguir d'una teoria conductista, més que no pas humanista, la veritat. Per cert, tu què opines de la teoria humanista? La tindries en compte en les teves classes si t'acabes dedicant a l'ensenyament? :-)
EliminaMGA