4a entrada: Les meves metodologies

Molt bona tarda! Avui us vull parlar d'algunes metodologies d'ensenyament de llengües que trobo interessants i que he experimentat en algun moment de la meva vida com a aprenent. 

La primera que m'ha vingut al cap, segurament pels bons records que em porta, és l'enfocament comunicatiu. Segons Austin, el llenguatge ja s'ha de considerar com una acció. És per això que, segons aquest mètode, el més important per aprendre una llengua és la interacció. Crec que ja he comentat alguna vegada la sort que he tingut de poder gaudir, sobretot durant el Batxillerat i en l'Escola Oficial d'Idiomes, de classes d'anglès i alemany en què he interaccionat amb els meus companys/es i he après a usar la llengua en diversos contextos (role-play). A diferència del mètode audiolingual, aquí no es pretén ajudar als alumnes a construir oracions gramaticals correctes o una pronuncia perfecta, sinó a crear frases amb significat perquè es puguin comunicar.

 

Extret de http://mafalda.dreamers.com/tirasmanolito/TIRASDMANOLITO.htm 

Extret de http://www.pearls-of-learning.com/schule2_e.htm

Un altre dels mètodes que he experimentat durant l'educació Primària, ha estat la suggestopeadia. En el seu moment, no l'entenia gaire, i mentiria si digués que vaig notar alguna millora o augment del meu rendiment escolar. Però segons diuen aprenem millor de manera subconscient. Recordo professora de 5è de Primària que de tant en tant ens feia tancar els llibres, crear els braços damunt la taula, ajupir-nos i tancar els ulls. Posava música clàssica o relaxant de fons i ens llegia el resum de la lliçó. Ens deia que això ens ajudava a aprendre, encara que més d'un es relaxava tant que s'adormia i tot. De fet, recordo que quan vaig començar la Llicenciatura en Dret, em vaig arribar a gravar recitant els articles de la Constitució Espanyola i per la nit, quan ja estava al llit, posava en marxa el meu walkman fins que m'adormia. Els meus pares no guanyaves prou per piles! XD



Si retrocedeixo encara més en el temps, recordo que, quan era petita també vaig experimentar el mètode humanista quan la professora de la classe dels Peixos ens feia asseure al terra en rotllana i, passejant per darrere nostre, tocava a l'atzar l'espatlla d'un/a de nosaltres i ens feia repetir una paraula o frase en anglès.

S'ha de reconèixer, però, que totes les metodologies d'ensenyament de llengües tenen alguna cosa útil i que, com succeïa amb les teories lingüístiques, l'ideal seria una combinació de totes elles per aconseguir l'equilibri perfecte. A més, imagino que hi haurà diversos factors que influiran en l'elecció d'un o altre (edat dels alumnes, si el grup es nombrós o no, etc.). Tanmateix, considero que el títol de mètode més eficaç, com a mínim des de la meva experiència, li hauríem d'atorgar a l'ensenyament comunicatiu. Per a mi es tracta de l'enfocament amb què més he après, tant per no tenir la pressió d'haver de construir frases gramaticalment perfectes, com pel munt d'activitats divertides que he arribat a fer (simular que estem a un mercat, a un restaurant, en un speed dating, etc.)

Extret de http://www.slideshare.net/amernajmi/the-silent-way-approach

Tot i que es tracti d'un mètode molt interessant, no acabo d'entendre el silent way. En aquest enfocament, el professor roman callat i els únics que parlen són els alumnes. Personalment, no estic gaire convençuda dels beneficis d'aquest mètode, ni que pugui funcionar a tots els alumnes de tots els nivells ni amb grups molt nombrosos. Com rep el feedback l'alumne? Per què recrea una situació que no es produeix en la vida real? En la comunicació, emissor i receptor interaccionen entre ells. Però aquí, el llenguatge se substitueix per una sèrie d'objectes i taules de colors que considero poc pràctiques, ja que requereix un esforç memorístic per part de l'alumne. Per tot això, em sap greu dir-ho però, de les que conec, és la metodologia que em sembla menys eficaç.

Finalment, crec que és important mencionar els aspectes més rellevants per facilitar l'aprenentatge en una metodologia. Principalment, es requereix que l'alumne estigui motivat i amb ganes d'aprendre. I per aconseguir això la figura del professor/a és molt important. En cap cas ha d'actuar de manera autoritària, considerant que sempre té la raó per ser el docent. Sinó que ha de ser un bon instructor i un exemple a seguir. Cal veure quines són les necessitats de cada alumne (si li fa por parlar en públic, que primer ho faci amb els companys, mitjançant activitats divertides i en grup, etc.). Tot això és el que sempre he intentat aplicar a les meves classes i espero seguir fent-ho i innovar amb tot allò que vagi aprenent durant les meves classes d'Ensenyament de llengües. :-)

Fins la setmana que ve!

MGA