Hola amics i amigues! En aquesta ocasió m'agradaria compartir amb vosaltres alguns documents que conservo i que formen part del meu procés d'aprenentatge d'idiomes. Produccions escrites, llibres, certificats, etc. que representen hores de dedicació, esforç, satisfacció, però, sobretot, molts records. Com deia la cantant Karina, buscando en el baúl de los recuerdos he trobat moltes coses interessants, com alguns dels llibres que usava quan era petita.
 |
Portada llibre de lectura |
Començo parlant del
primer llibre que vaig llegir en anglès. Si us sóc sincera no recordo exactament l'edat que tenia, però segurament deuria rondar els 8 anys. Es titula
Where's my baby? (On és el meu nadó?). La principal diferència amb els llibres d'idiomes actuals és que avui dia assenyalen el nivell a què pertany el llibre segons el MCER. Un dels records que tinc d'aquest llibre és que vaig aprendre la paraula
pet, que en anglès significa
animal de companyia. És curiós observar de quina manera evoluciona la llengua, ja que actualment també es pot traduir per
mascota, tot i que quan jo vaig aprendre la paraula en anglès, tan sols eren mascotes personatges com en Cobi (
la mascota més genial dels Jocs Olímpics) o en Curro (de l'Expo del 1992). No sé per quina estranya sensació, quan explico anècdotes com aquesta, penso que m'estic fent gran...
 |
Portada llibre de francès |
El segon llibre que he trobat, ha estat un de
francès com a llengua estrangera de l'editorial Santillana que vaig usar durant tot el primer cicle de l'ESO. Com succeïa amb el llibre de lectura, aquest tampoc conté el nivell al qual pertany, però pel seu contingut ha de correspondre a un A1.1 o A1.2 com a molt. Aquest llibre el guardo sobretot com a record, però també per tenir ben present que algun dia vull seguir estudiant seriosament francès. A més, vaig tenir la sort de gaudir de l'ensenyament d'una de les millors professores de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú (on vaig estudiar dels 4 als 18 anys), la Pilar Contreras. A banda de si t'agrada o no l'idioma, crec que la figura del professor o professora és molt important i, per sort, al llarg de la meva vida acadèmica, he pogut comptar amb l'ajuda de grans professionals. Ara tan sols espero que, quan sigui una
Lehrerin veterana,
els meus alumnes em recordin amb la mateixa nostàlgia que jo recordo alguns dels professors de la meva infància.
Però això no és tot! També he trobat un dossier amb tot el que vaig fer pel
treball de síntesi de 2n d'ESO. Us mostro dos documents continguts en aquest dossier: una producció meva escrita en anglès i un dibuix de la meva caricatura. Crec que la redacció la vaig representar a classe. Llàstima que no ens van enregistrar en vídeo, perquè m'hagués fet un fart de riure. La caricatura... què puc dir de la caricatura? Doncs que m'alegro d'estar estudiant llengües i no pas dibuix, ja que les meves qualitats artístiques han anat disminuint considerablement al llarg dels anys.
 |
Dibuix amb la meva caricatura |
.JPG) |
Producció escrita en anglès |
També he trobat dos dels
certificats d'anglès que vaig aprovar els anys 2000 i 2003. El primer correspon al Preliminary English Test (PET) i el segon, al First Certificate in English (FCE). Com ja sabeu, aquests títols equivalen als nivells B1 i B2 del MCER. Per acabar, he fet una fotografia d'un dels dos títols que tinc penjats al meu despatx: el Certificat del nivell avançat d'anglès. La veritat és que estic molt orgullosa d'haver-lo aprovat, ja que després de molts anys sense fer anglès, jo sola i de manera autodidacta vaig superar-lo. L'altre que també tinc emmarcat i penjat, i al qual vaig traient la pols de tant en tant és el meu títol de la Llicenciatura en Dret que, per cert, també vaig cursar a la Universitat Pompeu Fabra.
 |
Preliminary English Test (2000) |
 |
First Certificate in English (2003) |
 |
Certificat de Nivell Avançat d'Anglès (2012) |
Finalment, us mostro un parell de fotografies dels anys 2000-2001, quan era responsable de la
Revista de l'Escola Pia i del vídeo, que vaig protagonitzar amb un company, per mostrar als altres alumnes la nostra feina. Val a dir que va ser una època molt interessant de la meva vida, en què vaig descobrir que m'agradava molt escriure. I participar en aquell projecte em va ensenyar moltes coses: tècniques de redacció, treball en equip, sentit de la responsabilitat, etc.
 |
Un company i jo amb el Director de la Revista |
 |
Portada Revista 2001 |
Espero que no us hagi avorrit gaire amb aquest repàs (per a mi, entranyable) de la meva trajectòria en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ens veiem molt aviat!
Salut, alegria i fins al proper dia!
MGA
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLes produccions escrites amb relació a una situació comunicativa eren i són una activitat molt comuna per l'aprenentatge de llengües estrangeres. Crec que són una bona manera de posar en pràctica els continguts gramaticals, les propietats d'un text, els aspectes lèxics, etc. A més a més, resulta una pràctica bastant real on l'aprenent té total llibertat per expressar-se. Recordo que quan el professor/a em tornava la redaccció amb les corresponents correccions, havia d'anotar-les en un quadern. Això em resultava una pràctica molt útil com a eina de consulta i per evitar tornar a fer els mateixos errors.
ResponEliminaHola, Desiree.
EliminaComparteixo amb tu la idea que qualsevol situació comunicativa ajuda a l'aprenent a posar en pràctica una sèrie de competències que ja ha après o, fins i tot, que està aprenent per primera vegada. I tot i que això de copiar les correccions del professor em sembla un mètode bastant avorrit, crec que el seu "feedback" és essencial per al procés d'aprenentatge dels estudiants.