6a entrada: L'enfocament i l'organització de les meves classes

Hola a tothom! Avui parlarem sobre l'organització de les classes d'idioma. L'altre dia a classe vam comentar la programació per objectius i d'una cosa podem estar segurs: hi ha molta feina per fer. Així mateix, un altre sistema d'organització de l'aprenentatge és la Taxonomia de Bloom, que consisteix en un llistat d'habilitats que acostumem a trobar en treballs escolars, que seran posteriorment avaluats. Aquests processos solen estar ordenats de manera jeràrquica, ja que es van adquirint de menys a més dificultat. La veritat és que jo no recordo haver experimentat aquest tipus de programació.

Pel que fa a les classes de llengua materna, sí que recordo tenir pràctiques d'anàlisi gramatical deductives, és a dir, aquelles que parteixen de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Aquest mètode es contraposa amb l'inductiu, que va de la regla particular a la general. Quan ens ensenyaven les diverses regles de normativa (catalana o espanyola) ja ens donaven aquesta regla general, per la qual cosa la conclusió que obteníem no era nova, sinó que es tractava simplement d'una conclusió de les premisses. 

Extret de http://araceli-s-29.blogspot.com.es/

Però això no és tot, ja a la universitat, he tingut diverses assignatures d'Estudi de Cas, en les quals s'havien de realitzar diversos ABP. Aquestes sigles corresponen a l'Aprenentatge Basat en Problemes, en què es presenten diverses situacions (ja que no sempre són "problemes") i cal buscar, entre diversos membres del grup, la solució que més s'ajusti al cas concret. Es tracta de classes dinàmiques i grupals, on es treballa per projectes (o més aviat, per tasques).

És curiós però he tingut més classes cooperatives durant la meva segona estada a la universitat (un cop implantat el Pla Bologna) que no pas quan anava a l'escola. Mai no havia fet tants treballs en grup com  estic fent ara amb el grau de Llengües aplicades! No obstant això, les classes de la majoria dels professors de Grup gran són predominantment magistrals, mentre que en els seminaris aprofitem per posar en pràctica tota la teoria que ja hem après.

Altres conceptes interessants relacionats amb l'enfocament de les classes (i la seva progressió) són els escalfaments, les pràctiques mecàniques i controlades, i les presentacions d'ítems. Els primers, els escalfaments, els he experimentat sobretot a classes d'idioma extra-escolars. Un bon exemple (que m'agradaria aplicar a les meves classes) el vaig trobar durant la primera classe d'alemany de la EOI. La professora ens va donar una pilota i, quan la teníem, havíem de dir el nostre nom; mentre que quan li passàvem a un company li havíem de preguntar Was ist dein Name? (Com et dius?). Crec que era una manera molt divertida (i un bon escalfament) per posar-nos en marxa i començar la classe.

Una companya i jo a classe d'alemany de l'EOI

Quant a les pràctiques, crec n'he fet a tots els cursos d'anglès i d'alemany. D'una banda, he realitzat pràctiques mecàniques, en què repetíem les mateixes frases una i altra vegada. D'una altra,  també he dut a terme pràctiques controlades, exercicis en què l'estudiant comença a practicar estructures que ha rebut prèviament, i les comencen a repetir fins que adquireixen cert domini. Un exemple són els exercicis anomenats en anglès fill the gap, que deixaven poca imaginació a l'alumne, ja que es limitava a conjugar el verb que li mostraven en infinitiu.

Per acabar, us vull parlar de les ja citades presentacions d'ítems. Es tracta d'una sèrie d'estímuls que pretenen una resposta per part de l'estudiant, per exemple presentar-nos i veure com reaccionen a aquesta presentació. Així exposes el lèxic i les estructures als aprenents per primera vegada. Tal com diu Cassany en Construir l'escriptura, "té l'objectiu d'oferir a l'alumnat el material lingüístic necessari per produir l'ús que s'està aprenent".

Podeu ampliar tots aquests conceptes, si us llegiu aquesta lectura, que podeu descarregar clicant l'enllaç:
http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Cassany_Construir_l_escriptura.pdf

Val a dir que qualsevol d'aquestes tasques són molt útils a l'hora de fer una classe de llengua, ja que fan que l'alumne tingui un rol molt actiu i participatiu dins de l'aula. És més, es tracta de diverses etapes progressives, que l'aprenent anirà superant fins que adquireixi les habilitats necessàries per ser més comunicatiu.

Fins la propera!
MGA

5a entrada: El meu programa o currículum

Hola futurs docents! 

Aquesta setmana vull parlar de maneres d'organitzar un curs complet de llengua estrangera amb classes setmanals de setembre a juny. Es tracta del que els professionals denominen currículum (també currícula o syllebus). Sigui com sigui, parlarem del programa de cursos d'idiomes i, com sempre, ho faré des de la meva experiència. :-)

La veritat és que tots els cursos que he seguit s'han organitzat de manera semblant, éssent el fil conductor l'aprenentatge d'una sèrie de destreses per tal de ser competents en la llengua que es tracti (majoritàriament, l'anglès).

Durant el començament del meu aprenentatge vaig seguir diversos cursos amb un currículum de gramàtica tradicional, basats en les parts de l'oració (el determinant, el nom, l'adjectiu, el verb, etc.) i en el que és correcte i el que no ho és. Val a dir que aquests programes seguien l'ordre lògic dels estudis gramaticals, ja que se centraven en les unitats més simples i bàsiques i, poc a poc, anàvem augmentant el grau de dificultat. Tanmateix, a mi no m'agradaria seguir un currículum d'aquestes característiques quan em dediqui professionalment a l'ensenyament de llengües. Considero que és avorrit, mecànic i deixa molt poc marge de maniobra a l'alumne. 

Lligat a aquest currículum, moltes vegades se situa l'estructural, que consisteix en mostrar llistes d'estructures gramaticals perquè els alumnes aprenguin, d'una manera molt tècnica, construccions completes. Malauradament, quan seguia aquest tipus de currículum a l'escola, apareixia un problema afegit, ja que no sempre seguia l'ordre de complexitat de menys a més. De vegades ens ensenyaven estructures massa complicades pel nostre nivell de llengua i això em desmotivava i em feia sentir que jo no seria capaç d'aprendre la llengua correctament. 

Per sort, no tot el professorat de l'escola seguia el mateix programa de curs i, poc a poc, es va anar adaptant el currículum situacional, un dels meus preferits. Aquests tipus inclou elements més lingüístics i fa que els alumnes participin activament a classe. Aquest és un tipus de sessió que m'agradaria dur a terme, sobretot amb nens/es petits/es i amb alumnes de nivells més bàsics.

En qualsevol cas, els dos últims exemples de currículum són els que més m'agraden a l'hora de preparar un programa d'un curs d'ensenyament d'idiomes. Per una banda, el currículum funcional (o funcions comunicatives), que inclou actes de parla, com ara presentar-se personalment i expressar opinions, entre d'altres. Aquestes activitats les he experimentat a classe d'anglès de Secundària i Batxillerat, i a moltes sessions d'acadèmies privades. 

Per una altra banda, trobem el currículum per tasques (o tasques comunicatives), basat en projectes, com per exemple preparar un programa de ràdio. Aquest tipus de programació no l'he experimentat mai com a aprenent, tot i que m'hagués agradat moltíssim, ja que es permet a l'alumne participar activament tant en la decisió com en la preparació i desenvolupament del projecte.

Per esbrinar quin tipus d'ensenyament o currículum heu tingut cada un de vosaltres, només cal que observeu l'estructura o índex dels vostres llibres de text, ja que és on es veuen els criteris en els quals es distribueix el contingut del curs.

Índex del meu llibre del nivell bàsic d'anglès

Per exemple, si observem la taula de continguts d'aquest llibre d'anglès, veurem que parteix d'una situació, que es presenta a l'inici de cada unitat. D'aquesta manera, el tema 1 tracta de les vacances i es titula On holiday. A continuació, les columnes següents engloben les quatre competències que cal practicar: reading (vocabulary), grammar, listening, speaking i writing. Fins i tot inclou una última casella de cultura general (sobre medi ambient, història i geografia, entre d'altres). Per tant, podem concloure que aquest llibre es basa en temes diversos de l'entorn immediat i, a mesura que avancem les unitats, el vocabulari és més complex. Per això deduïm que es basa en un currículum situacional.

Finalment, us vull mostrar un currículum que hem dissenyat una companya i jo per a una altra assignatura. Es tracta d'un curs que realitzarien els treballadors d'un consorci sanitari, l'objectiu del qual consisteix en millorar les seves competències lingüístiques, tant en català com en anglès (sobretot en l'àmbit oral). El curs duraria de setembre a juny, i el programa inclou els objectius principals, els continguts, el procediment que es duria a terme i, finalment, l'avaluació.

Currículum per als treballadors d'un centre sociosanitari

Per elaborar un bon currículum, us recomano que us la lectura de Maite Hernández i Félix Villalba titulada El currículo de enseñanza del español como segunda lengua (L2) y la igualdad de oportunidades educativas, en què s'analitzen les necessitats dels alumnes i et mostren com determinar els objectius i els continguts d'una classe, així com aspectes sobre la metodologia i l'avaluació. Només d'aquesta manera es pot fer un ensenyament de qualitat. Us podeu descarregar la lectura mitjançant l'enllaç següent: http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Herna_ndez_i_Villalba_Curri_culum_de_EL2_e_igualdad.pdf

4a entrada: Les meves metodologies

Molt bona tarda! Avui us vull parlar d'algunes metodologies d'ensenyament de llengües que trobo interessants i que he experimentat en algun moment de la meva vida com a aprenent. 

La primera que m'ha vingut al cap, segurament pels bons records que em porta, és l'enfocament comunicatiu. Segons Austin, el llenguatge ja s'ha de considerar com una acció. És per això que, segons aquest mètode, el més important per aprendre una llengua és la interacció. Crec que ja he comentat alguna vegada la sort que he tingut de poder gaudir, sobretot durant el Batxillerat i en l'Escola Oficial d'Idiomes, de classes d'anglès i alemany en què he interaccionat amb els meus companys/es i he après a usar la llengua en diversos contextos (role-play). A diferència del mètode audiolingual, aquí no es pretén ajudar als alumnes a construir oracions gramaticals correctes o una pronuncia perfecta, sinó a crear frases amb significat perquè es puguin comunicar.

 

Extret de http://mafalda.dreamers.com/tirasmanolito/TIRASDMANOLITO.htm 

Extret de http://www.pearls-of-learning.com/schule2_e.htm

Un altre dels mètodes que he experimentat durant l'educació Primària, ha estat la suggestopeadia. En el seu moment, no l'entenia gaire, i mentiria si digués que vaig notar alguna millora o augment del meu rendiment escolar. Però segons diuen aprenem millor de manera subconscient. Recordo professora de 5è de Primària que de tant en tant ens feia tancar els llibres, crear els braços damunt la taula, ajupir-nos i tancar els ulls. Posava música clàssica o relaxant de fons i ens llegia el resum de la lliçó. Ens deia que això ens ajudava a aprendre, encara que més d'un es relaxava tant que s'adormia i tot. De fet, recordo que quan vaig començar la Llicenciatura en Dret, em vaig arribar a gravar recitant els articles de la Constitució Espanyola i per la nit, quan ja estava al llit, posava en marxa el meu walkman fins que m'adormia. Els meus pares no guanyaves prou per piles! XD



Si retrocedeixo encara més en el temps, recordo que, quan era petita també vaig experimentar el mètode humanista quan la professora de la classe dels Peixos ens feia asseure al terra en rotllana i, passejant per darrere nostre, tocava a l'atzar l'espatlla d'un/a de nosaltres i ens feia repetir una paraula o frase en anglès.

S'ha de reconèixer, però, que totes les metodologies d'ensenyament de llengües tenen alguna cosa útil i que, com succeïa amb les teories lingüístiques, l'ideal seria una combinació de totes elles per aconseguir l'equilibri perfecte. A més, imagino que hi haurà diversos factors que influiran en l'elecció d'un o altre (edat dels alumnes, si el grup es nombrós o no, etc.). Tanmateix, considero que el títol de mètode més eficaç, com a mínim des de la meva experiència, li hauríem d'atorgar a l'ensenyament comunicatiu. Per a mi es tracta de l'enfocament amb què més he après, tant per no tenir la pressió d'haver de construir frases gramaticalment perfectes, com pel munt d'activitats divertides que he arribat a fer (simular que estem a un mercat, a un restaurant, en un speed dating, etc.)

Extret de http://www.slideshare.net/amernajmi/the-silent-way-approach

Tot i que es tracti d'un mètode molt interessant, no acabo d'entendre el silent way. En aquest enfocament, el professor roman callat i els únics que parlen són els alumnes. Personalment, no estic gaire convençuda dels beneficis d'aquest mètode, ni que pugui funcionar a tots els alumnes de tots els nivells ni amb grups molt nombrosos. Com rep el feedback l'alumne? Per què recrea una situació que no es produeix en la vida real? En la comunicació, emissor i receptor interaccionen entre ells. Però aquí, el llenguatge se substitueix per una sèrie d'objectes i taules de colors que considero poc pràctiques, ja que requereix un esforç memorístic per part de l'alumne. Per tot això, em sap greu dir-ho però, de les que conec, és la metodologia que em sembla menys eficaç.

Finalment, crec que és important mencionar els aspectes més rellevants per facilitar l'aprenentatge en una metodologia. Principalment, es requereix que l'alumne estigui motivat i amb ganes d'aprendre. I per aconseguir això la figura del professor/a és molt important. En cap cas ha d'actuar de manera autoritària, considerant que sempre té la raó per ser el docent. Sinó que ha de ser un bon instructor i un exemple a seguir. Cal veure quines són les necessitats de cada alumne (si li fa por parlar en públic, que primer ho faci amb els companys, mitjançant activitats divertides i en grup, etc.). Tot això és el que sempre he intentat aplicar a les meves classes i espero seguir fent-ho i innovar amb tot allò que vagi aprenent durant les meves classes d'Ensenyament de llengües. :-)

Fins la setmana que ve!

MGA

3a entrada: Teories psicològiques

Hola a tothom! Aquesta setmana parlem de les teories psicològiques i d'algunes de les meves experiències com a estudiant de llengües. Sabeu de què estic parlant, oi? Pels qui no n'heu sentit a parlar, farem un petit resum. Hi ha principalment cinc grans teories, que fonamenten molts dels mètodes d'aprenentatge existents. Val a dir, però, que tots els exemples que cito no es basen exclusivament en una sola teoria psicològica, sinó que també engloben diversos trets d'altres teories.

La primera que comentem és la teoria conductista. Aquesta es basa en la repetició (la forma) més que no pas en la comprensió i es pròpia d'un ensenyament en què l'aprenent té un rol molt passiu. De totes les meves etapes acadèmiques (des de l'escola a la universitat) recordo classes basades en l'adquisició d'hàbits a base d'estímuls, acompanyades de mètodes d'ensenyament programats de gramàtica. Malauradament, he patit moltes classes en anglès en les quals m'havia d'aprendre quasi de memòria les formes verbals, el temps passats, etc. i tot a base de repetició. De fet, molts llibres de text reflecteixen aquesta teoria. Us imagineu com d'avorrides eren aquelles classes? 

La segona teoria a destacar és la cognitivista (o teoria de Piaget), basada en la comprensió i menys estricta que l'anterior quant a la correcció d'errors. Per fer-vos una idea, Piaget sostenia que el desenvolupament es basa essencialment en el procés d'adquisició del coneixement. Jo crec que aquesta teoria l'he experimentat en algunes classes de comprensió lectora quan cursava l'educació Primària, en l'assignatura PAI (Projecte d'Activació de la Inteligència). Recordo que en ocasions ens feien alguns experiments per analitzar de quina manera compreníem els textos, entre moltes altres proves. Era força interessant!

Extret de http://www.monografias.com/trabajos76/teoria-cognitiva-piaget/teoria-cognitiva-piaget2.shtml

De la teoria humanista, la que posa èmfasi en les emocions i els vincles afectius, n'he sentit a parlar, però crec que mai no l'he experimentada. La idea m'agrada molt, ja que fomenta l'aprenentatge cooperatiu i no es gens competitiva, però el fet de no imposar res a l'alumne (p.ex.: no obligar-lo a parlar) potser podria arribar a excloure'l del grup. Així mateix, no sé fins a quin punt un sol professor o professora és capaç d'atendre les necessitats personals de cada alumne. Aprenentatge i sentiments casen molt bé, ja que sempre fem més a gust allò que ens agrada i ens motiva, però tinc les meves reserves.

Extret de http://www.fanforum.com/f149/mafalda-1-simplemente-es-lo-m%E1ximo-11039/

La teoria constructivista considera que l'aprenent té un paper més actiu que el del docent, el qual és limita a guiar l'alumne. Avui dia, sembla que aquesta teoria, que té en compte els coneixements previs, està agafant més força que mai, i molts docents intenten aplicar-la a l'aula. Les meves classes de treball més actiu les he experimentat principalment en acadèmies privades. Tot i així, durant l'educació Primària he gaudit d'algunes classes més pràctiques de francès i anglès, en les quals els alumnes teníem un rol més participatiu. Aquesta teoria no s'ha de confondre amb el construccionisme, que destaca la importància de l'activitat o acció de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.

Extret de http://asesoria-tecnopedagogica-catpul.wikispaces.com

Finalment, la última teoria psicològica de la qual us vull parlar és la teoria socioconstructivista. Com és la més moderna, se la coneix també per  altres noms (constructivisme social, interaccionisme, etc.) i és la menys assentada. Destaca per la interacció i cooperació entre el professor i els alumnes, però també la dels mateixos aprenents entre ells. Fomenten el treball en grup, i en els llibres de text més actuals es pot observar algunes activitats basades en aquesta teoria, ja que proposen exercicis conjunts i de participació. Tot i que en el meu cas concret, els professors normalment han prioritzat la teoria i els exàmens individuals a les activitats participatives.


De totes aquestes teories, personalment em quedo amb aquesta última. Si algun dia aconsegueixo ser professora de llengües, m'agradaria poder cooperar amb els meus alumnes i que poguéssim aprendre els uns dels altres, construint el coneixement tots junts. :-)

Ens veiem molt aviat!
MGA