Hola a tothom! Avui parlarem sobre l'organització de les classes d'idioma. L'altre dia a classe vam comentar la programació per objectius i d'una cosa podem estar segurs: hi ha molta feina per fer. Així mateix, un altre sistema d'organització de l'aprenentatge és la Taxonomia de Bloom, que consisteix en un llistat d'habilitats que acostumem a trobar en treballs escolars, que seran posteriorment avaluats. Aquests processos solen estar ordenats de manera jeràrquica, ja que es van adquirint de menys a més dificultat. La veritat és que jo no recordo haver experimentat aquest tipus de programació.
Pel que fa a les classes de llengua materna, sí que recordo tenir pràctiques d'anàlisi gramatical deductives, és a dir, aquelles que parteixen de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Aquest mètode es contraposa amb l'inductiu, que va de la regla particular a la general. Quan ens ensenyaven les diverses regles de normativa (catalana o espanyola) ja ens donaven aquesta regla general, per la qual cosa la conclusió que obteníem no era nova, sinó que es tractava simplement d'una conclusió de les premisses.
![]() |
Extret de http://araceli-s-29.blogspot.com.es/ |
Però això no és tot, ja a la universitat, he tingut diverses assignatures d'Estudi de Cas, en les quals s'havien de realitzar diversos ABP. Aquestes sigles corresponen a l'Aprenentatge Basat en Problemes, en què es presenten diverses situacions (ja que no sempre són "problemes") i cal buscar, entre diversos membres del grup, la solució que més s'ajusti al cas concret. Es tracta de classes dinàmiques i grupals, on es treballa per projectes (o més aviat, per tasques).
És curiós però he tingut més classes cooperatives durant la meva segona estada a la universitat (un cop implantat el Pla Bologna) que no pas quan anava a l'escola. Mai no havia fet tants treballs en grup com estic fent ara amb el grau de Llengües aplicades! No obstant això, les classes de la majoria dels professors de Grup gran són predominantment magistrals, mentre que en els seminaris aprofitem per posar en pràctica tota la teoria que ja hem après.
Altres conceptes interessants relacionats amb l'enfocament de les classes (i la seva progressió) són els escalfaments, les pràctiques mecàniques i controlades, i les presentacions d'ítems. Els primers, els escalfaments, els he experimentat sobretot a classes d'idioma extra-escolars. Un bon exemple (que m'agradaria aplicar a les meves classes) el vaig trobar durant la primera classe d'alemany de la EOI. La professora ens va donar una pilota i, quan la teníem, havíem de dir el nostre nom; mentre que quan li passàvem a un company li havíem de preguntar Was ist dein Name? (Com et dius?). Crec que era una manera molt divertida (i un bon escalfament) per posar-nos en marxa i començar la classe.
![]() |
Una companya i jo a classe d'alemany de l'EOI |
Per acabar, us vull parlar de les ja citades presentacions d'ítems. Es tracta d'una sèrie d'estímuls que pretenen una resposta per part de l'estudiant, per exemple presentar-nos i veure com reaccionen a aquesta presentació. Així exposes el lèxic i les estructures als aprenents per primera vegada. Tal com diu Cassany en Construir l'escriptura, "té l'objectiu d'oferir a l'alumnat el material lingüístic necessari per produir l'ús que s'està aprenent".
Podeu ampliar tots aquests conceptes, si us llegiu aquesta lectura, que podeu descarregar clicant l'enllaç:
http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Cassany_Construir_l_escriptura.pdf
Val a dir que qualsevol d'aquestes tasques són molt útils a l'hora de fer una classe de llengua, ja que fan que l'alumne tingui un rol molt actiu i participatiu dins de l'aula. És més, es tracta de diverses etapes progressives, que l'aprenent anirà superant fins que adquireixi les habilitats necessàries per ser més comunicatiu.
Fins la propera!
MGA
Un ole por las clases de gramática deductiva... aún no he conocido a nadie que haya estudiado aquí y haya aprendido (al menos el castellano y el catalán) de manera inductiva jaja.
ResponEliminaY comparto lo de las clases cooperativas... yo tampoco había trabajado con este método hasta cuando llegué a la universidad. En parte me gusta, porque puedes aprender de los demás y compartir conocimiento, pero por otra... se hace difícil tener que trabajar con un grupo grande, porque es difícil organizarse y seguir todos el mismo objetivo... pero qué te voy a contar, si eres la primera que lo sabe! jajaj
¡Un beso guapa!
¡Hola, Ele! Hoy me he acordado de tu comentario sobre las clases cooperativas. Sé que te gusta pero que tienes tus reservas, por las dificultades de organización y demás. No puedo estar más de acuerdo contigo.
ResponEliminaDespués de realizar tantos trabajos este trimestre, me he dado cuenta de que este sistema es muy bueno (al menos como lo plantean en nuestra universidad) para alguien que no trabaje. Pero para los que tenemos que conciliar vida laboral y estudiantil (si es que no hay más obligaciones), la cosa ya es más difícil. Quedar con gente cuando todos tenéis mil tareas que hacer y vivís en localidades distintas tiene su problemática. Eso si no te toca trabajar con el típico o típica "free rider", que no hace nada y te carga a ti de más trabajo.
En fin, de todo se aprende y, de todos modos, creo que las prácticas en grupo tienen más ventajas que inconvenientes. Tengo que reconocer que, en alguna ocasión, he aprendido más de compañeras, que de algunos profesores. Como diría algún tertuliano del corazón "¡Qué fuerte! ¡Qué fuerte!". :-)
Un besito,
Mireia Gordon