9a entrada: Avaluació

Hola "blogaires"! Avui estic una mica trista, perquè aquesta és la meva darrera entrada. Ha estat una bona experiència compartir amb tots vosaltres les meves vivències. Tanmateix, no podria marxar sense explicar-vos algunes coses més sobre els sistemes d'avaluació que he tingut al llarg de la meva etapa com a estudiant de llengües.

Extret de cosasdeeducacion.es

La veritat és que la majoria de nosaltres associem a la avaluació, la idea d'exàmens, cosa que en general no motiva gaire als alumnes.  Però hi ha diversos enfocaments d'avaluació (sobretot els més moderns), que ja no es relacionen amb la idea de fer una prova final. Tanmateix, la meva experiència és força tradicional, ja que es basa, principalment en l'heteroavaluació, en què el docent és la persona que ens avalua; dins d'un marc sumatiu i quantitatiu. Tot el treball que he fet durant la meva vida, ha estat catalogat per un número, i moltes vegades ni tan sols he rebut la retroacció necessària per saber en què m'estava equivocant. Quan vaig arribar a la universitat, pensava que això canviaria, però va ser tot just el contrari: seguim tenint un examen final que, tot i que correspon a un percentatge baix (en comparació amb les pràctiques) s'ha d'aprovar, per assolir l'assignatura.

Així mateix, una altra de les meves crítiques a aquest tipus d'enfocament és que fomenta la competitivitat entre els alumnes, cosa que genera malestar als aprenents. D'entrada, a ningú no li agrada que li diguin que ha fet moltes coses malament. Però veure com a tu no t'han valorat el que a un altre li han comptat bé, no només frustra, sinó que fa molta ràbia. Les comparacions són odioses, ja ho sabem. Però, inevitablement, els números fan que ens situem per sobre o per sota de la resta. En altres paraules, ser millor o pitjor que els altres; i això no contribueix a la construcció conjunta del coneixement ni al treball cooperatiu, del qual tant en pressumim. Potser em sembla més idoni que els alumnes realitzin una autoavaluació sincera de tot el que han anat fent durant el curs, per tal que reflexionin sobre la seva implicació vers l'assignatura. Tot seguit, us mostro un exemple de les meves notes finals de la ESO i del Batxillerat (avaluació quantitativa):

Les meves notes de la ESO

Les meves notes del Batxillerat

Més notes

Pel que fa al tipus de proves, el que més predomina en la meva etapa com a aprenent de llengües són els tests o exàmens finals. Aquestes proves corresponen a tests d'elecció múltiple i preguntes amb resposta oberta, així com els exercicis realitzats a classe. No ha estat fins a la universitat, que ja s'han tingut més en compte els treballs amb equip. Tanmateix, també he realitzat algun cop proves de diagnòstic o d'adscripció, en què s'avalua el nivell de les competències de l'alumnat. Segur que heu fet proves d'aquest tipus si, com jo, heu realitzat alguna vegada tests de nivell per accedir a l'Escola Oficial d'Idiomes (o quan us han hagut de separar per nivells). Si voleu saber més sobre aquestes proves, així com de l'avaluació en general, l'enllaç següent mostra un recull de les preguntes més freqüents, amb la resposta per part de la comunitat valenciana: http://www.cece.gva.es/eva/docs/evaluacion/val/preguntes.pdf

Extret de https://trampantojos.wordpress.com/tag/historia/

A més, també he fet avaluacions continuades d'assoliment de l'aprenentatge, que consistien en petits exàmens parcials que es realitzaven al llarg del curs, i que et permetien no jugar-te la nota de l'assignatura en una sola prova. Recordo amb molta nostàlgia, una prova que vaig fer quan cursava 1r o 2n de Primària. M'havia assabentat el dia abans de la seva existència perquè havia estat malalta la setmana anterior, i no vaig anar a classe. Doncs bé, aquell examen em va semblar el més difícil de la meva vida, i la professora em va preguntar si el volia fer un altre dia, que no passava res. A mi el gest em va agradar, però jo volia tenir les mateixes oportunitats que els meus companys i vaig voler fer la prova. No sabré mai el que vaig treure, perquè la mestra va perdre els exàmens i ens va fer repetir la prova la setmana següent. Per sort, m'havia estat mirant el temari aquell cap de setmana i vaig treure un excel·lent a l'examen (traduït a un progressa adequadament a les notes). Quins records, mare meva...


Per acabar, només vull afegir que, en general, crec que al llarg del meu aprenentatge he rebut avaluacions justes i, si d'alguna cosa m'han servit totes aquestes vivències, és per ser millor professora en un futur. Així que intentaré valorar l'esforç dels meus alumnes i a fer sempre crítiques constructives. Ara només em queda acomiadar-me de tots vosaltres i dels meus companys i professor de l'assignatura Ensenyament de Llengües. Gràcies a tothom per haver-me seguit aquestes setmanes, ha estat un plaer i espero que tots i totes assoliu les vostres metes. Jo lluitaré fins a lograr-les. :-)

Finalment, si voleu passar-vos-ho bé una estona, us recomano que veieu el vídeo sobre els exàmens finals del youtuber Antón LoFer, l'enllaç del vídeo és el següent: https://www.youtube.com/watch?v=0SEUGI_qvxM
Adéu macus i maques! Que tingueu molt bon estiu!

8a entrada: Ensenyar i aprendre en línia

Hola! Com va aprenents de mestres? Avui us parlaré sobre ensenyar i aprendre llengües en línea. La veritat és que jo he estudiat en diverses ocasions mitjançant aquest sistema i, de moment, us puc afirmar el següent: si voleu podeu! Ara bé, es necessiten tres ingredients essencials per aconseguir el vostre propòsit:  constància, disciplina i (no ho oblideu mai) descans!!! :-)

La primera vegada que vaig començar a aprendre llengües en línia va ser fa uns anys, quan una amiga va començar italià en una acadèmia. Jo vaig escollir aquesta llengua perquè pensava que em seria més fàcil que una altra; premissa força important, tenint en compte que volia aprendre de manera autodidacta.

Per això, podríem considerar que vaig començar a aprendre l'italià gràcies al meu entorn virtual d'aprenentatge (EVA). Tanmateix, actualment no la integro dins del meu ventall lingüístic perquè no em considero competent en aquesta llengua. En qualsevol cas, l'EVA es diferencia de l'entorn personal (EPA) en el fet que inclou tota una sèrie de fòrums, plataformes i xarxes socials compartides (no sempre fiables però molt enriquidores) que contribueixen en l'ensenyament. Pel que fa al meu EPA, en canvi, incloc una sèrie d'eines i fonts d'informació que consulto (diccionaris, diaris, enciclopèdies, etc.), però a més una sèrie de persones que em serveixen de  referència, com ara la meva tàndem o parella lingüística alemanya i els mecanismes (com ara blocs personals i wikis) que em serveixen sobretot per reflexionar, tot compartint material a la xarxa. M'agradaria que el meu EPA seguís creixent amb el pas dels anys i que l'ús de les TIC segueixi aportant-me nou coneixement, tant en el língüístic com en altres àmbits. Ara bé, sense que em passi el mateix que al nen de la imatge... :-)

Extret de http://www.noticiasusodidactico.com/pedagogiatic/unidad-2/

Si voleu més informació sobre els entorns virtuals i personals d'aprenentatge, us recomano la lectura següent:
http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Adell_Castaneda_2010.pdf
Es tracta d'un assaig de Jordi Adell, que engloba tecnologia i pedagogia, ja que presenta una nova manera d'utilitzar les TIC dins de les aules. Primer, presenta Internet com a entorn d'aprenentatge i compara el mètode tradicional d'ensenyament amb els mètodes e-learning. Després defineix l'EPA i les seves parts. I, finalment, analitza l'impacte que ha tingut dins de l'àmbit educatiu.

Val a dir que després de la meva experiència amb l'italià, en la qual vaig fracassar per abandonar un dels requisits primordials (la constància), vaig seguir amb l'aprenentatge d'altres llengües, però de manera presencial a l'escola o en acadèmies privades. Un cop a la universitat, he tornat ha fer servir l'EVA, en concret amb el Moodle. Suposo que ja hi estareu familiaritzats. Pels que no, es tracta d'una plataforma virtual en què no només el professor/a envia tasques, avaluacions i recursos diversos als seus alumnes, sinó que ambdues parts (i els alumnes entre ells) comparteixen impressions mitjançant fòrums. La meva experiència és força bona, tot i que crec que se'n fa un ús excessiu per part d'alguns professors. M'explico. Crec que és bo que comparteixin materials com les presentacions que usen a les seves classes. Però de vegades, faciliten massa materials i això fa o bé que els alumnes s'angoixin (perquè mai ningú no els ha ensenyat tècniques d'estudi ni a resumir ni seleccionar materials) o bé que s'acostumin i se'ls ofereixi la feina massa mastegada. Penso que, en alguns casos, l'abús i mal ús d'aquesta aplicació ha fet endarrerir el progrés dels alumnes, que també han d'aprendre a ser autònoms i autosuficients.

Extret de http://educadores21.com/?p=329

A més, no podem oblidar altres recursos, com ara les xarxes socials (Facebook n'és un bon exemple), amb les quals aprenem a diari aspectes lingüístics. I no nomes parlo de seguir pàgines (jo sóc la primera) com la d'Idiomes UPF o Som Llenguatge, ja dedicades a aspectes relacionats amb les llengües. Sinó que parlo d'aquelles ocasions en què els propis particulars compartim publicacions molt interessants i curioses (p.e.: Frases col·loquials en anglès) que s'incorporen en el nostre aprenentatge. Això és fantàstic, no trobeu? Avui dia, l'aprenentatge es produeix arreu, gràcies principalment a les noves tecnologies i la infinita informació que contenen.



En conclusió, un cop vist el meu recorregut per les TIC, la meva opinió sobre l'aprenentatge lingüístic en línia és molt satisfactòria. Disposem d'uns recursos, dels qual els nostres pares (no cal que anem gaire lluny) no van poder gaudir-hi i crec que els hem d'aprofitar. No sabeu el que haguessin donat per poder usar diccionaris en línia o el Google Translate!!! :-) Tanmateix, a banda dels avantatges que he anat comentant, el principal inconvenient és que no sempre en fem un ús responsable (saber la legislació vigent i no fer plagi, per exemple), per la qual cosa, cal anar molt en compte quan publiquem a la xarxa.

Extret de https://notebloc.wordpress.com/2014/01/26/

En qualsevol cas, es pot començar a aprendre una llengua des de zero a la xarxa? Sí, i tant. Això vol dir que hem de suprimir les classes i que ja no calen professors, traductors ni intèrpretes? No. D'una banda, perquè tot i el bon servei que fan els recursos, aquests no són suficients (encara hi ha molt per fer) i, d'una altra, perquè malauradament l'espontaneïtat, el contacte directe amb el professor i els alumnes (en definitiva, la part humanista del procés d'aprenentatge) que trobem dins les aules mai no la podran substituir les noves tecnologies. Doncs fins aquí l'entrada d'avui, no us vull deixar sense abans adjuntar-vos un vídeo que correspon a la lliçó 1 d'un curs en línia en anglès. He escollit aquest curs perquè inclou diàlegs entre personatges,  donant així més importància a la comunicació que a la gramàtica. Espero que us agradi! :-) MGA

Lectures interessants...

Hola a tothom! Dedicaré aquesta entrada a comentar lectures realitzades al llarg del trimestre, que no he citat dins de cap entrada però que crec que poden interessar als qui volen dedicar-se a l'ensenyament de llengües en un futur.

Extret de http://catedu.es/cifehuesca/guia-de-lecturas/

El español como lengua de herencia en los EEUU, d'Aixa Said-Mohand

A causa del creixement de la llengua espanyola en Estats Units, la implantació de cursos d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera) ha augmentat durant els últims anys. Tanmateix, encara cal insistir en la formació de professors d’ELH (Espanyol com a Llengua d’Herència). Segons Valdés, el parlant de LH en els EUA és aquell qui s’ha criat en un entorn en què no es parlava anglès; mentre que l’estudiant de LH és qui pot parlar la llengua i, en certa mesura, és bilingüe en anglès i en la llengua familiar.

Així doncs, la llengua d’herència és la dels nostres pares, la qual hem arribat a adquirir però que hem deixat d’emprar per algun motiu. És per això que no es considera primera llengua (o llengua dominant) ni segona llengua (aquella no adquirida amb la facultat del llenguatge, sinó apresa en una etapa posterior).

Tot i que les guies d’avaluació del Consell Americà de l’Ensenyament de Llengües Estrangeres (ACTFL) no sigui el millor instrument, és primordial fer una avaluació diagnòstica per saber si un estudiant hauria de matricular-se en classes d’ELH o d’ELE. Així mateix, cal respectar totes les varietats dels alumnes, i tenir en compte que una classe de gramàtica tradicional, la qual sempre hauria d’estar supeditada a una finalitat comunicativa no sempre és la millor opció per a l’alumne. A més, s’aconsella que s’apliqui un mètode deductiu, perquè sigui el propi aprenent qui descobreixi el perquè dels seus errors. I tot això cal fer-ho abordant totes les competències lingüístiques (comprensió oral i escrita, lèxic, i expressió oral i escrita). Al llarg de la lectura, ens indiquen activitats interessants que ajuden a desenvolupar cada una d’aquestes destreses.

Per acabar, s’assenyala el paper clau del professor, ja que han d’ajudar als alumnes a aprendre a aprendre, és a dir, que un cop acabin les classes siguin capaços de seguir amb el seu aprenentatge per conta pròpia. Si us voleu llegir la lectura completa, podeu accedir-hi mitjançant l’enllaç següent: http://marcoele.com/descargas/16/said-mohand-lengua_de_herencia.pdf

Miradas diversas a la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita, d'Anna Camps

El present article s’ha extret d’un exemplar de 2003, de la revista llatinoamericana Lectura y vida. 

El podeu descarregar mitjançant aquest enllaç: http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/A_Camps_Miradas_diversas_a_la_ensenanza_de_la_composicion_escrita.pdf Tracta sobre la relació de complementarietat de l’ensenyament i l’aprenentatge del llenguatge escrit. Per fer-ho, aborda quatre punts de vista essencials: el text, el procés d’escriptura, el context i, finalment, l’activitat discursiva.

Pel que fa al text, destaquen les investigacions de les característiques estructurals dels textos. La seva aportació principal per a l’ensenyament dels estudis textuals (últimament més encaminats cap al gènere no literari) ha estat la de centrar-se en una visió global del text i, respecte aquesta globalitat, mostrar la dependència de tots els seus elements. Així mateix, es pretén dotar als docents d’instruments per tal que els alumnes assoleixin una millor comprensió i comunicació.

El procés de composició escrita es desencadena per la crisi de la competència escrita dels estudiants i s’emmarca dins de l’àmbit de la psicologia cognitiva; tenint en compte, a part de les produccions, les operacions mentals que es desenvolupen mentre escrivim. Es tenen en compte tant els elements propis del procés (finalitat de l’escriptor, la funció del text, el destinatari, etc.), com els processos de planificació, textualització i revisió, i el seu control mitjançant l’ensenyament d’estratègies de composició. Destaquen molt treballs, però sens dubte la proposta de Daniel Cassany (el professor de l'assignatura Ensenya­­­ment de Llengües) ha estat decisiva quant a la renovació de l’ensenyament de l’escriptura a l’Estat espanyol. Seguint les concepcions de Vigotsky, es concep al professor com al guia que aporta la bastimentada per superar les dificultats que vagi tenint l’alumne al llarg del procés. 

En relació amb el context, destaca la seva complexitat, ja que es pot entendre des de tres perspectives ben diferenciades. La primera l'entén com a situació, ja que es tracta d’una realitat objectiva que condiciona el text. La segona l’engloba en una comunitat discursiva (o context social), en què es determinen una sèrie de rols i formes de participació. Per acabar, es defineix el context com a esfera de l’activitat humana, en la qual els texts són tant el resultat com l’instrument en la construcció del diàleg com a procés cultural. D’aquesta manera, queda demostrat que el text no és independent del context en què es realitza.

Finalment, respecte a l’activitat discursiva, destaca la relació entre les activitats de dins de l’aula, les quals es componen de diverses accions encaminades a la construcció d’una realitat social basada en els intercanvis comunicatius. Es concep l’àmbit escolar com a l’entorn generador dels escrits dels alumnes, basat en la interacció verbal amb les persones amb què comparteixen l’àmbit de comunicació.

En conclusió,  els diversos estudis realitzats sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la composició escrita mostren, de manera complementària, diverses percepcions encaminades a proporcionar als docents una sèrie d’instruments. Aquests els ajudaran a comprendre millor les necessitats dels seus alumnes, així com saber interpretar els seus progressos i dificultats, per tal de planificar l’ensenyament de l’escriptura de la manera més adequada possible.


Aportaciones de las teorías psicológicas del aprendizaje a la educación abierta y a distancia, de Mª Carmen E. Gil Rivera

Aquesta lectura consisteix en un article d’una professora de la UNAM de Mèxic i el recomano a tots aquells futurs docents que vulguin ampliar el seu coneixement sobre les teories psicològiques d’aprenentatge (per a més informació, consulteu també la 3a entrada d'aquest bloc). 

Avui dia, l’educació oberta i a distància és una realitat molt habitual. La presència de les TIC ha facilitat aquest tipus d’ensenyament en quasi totes les universitats del món i ha implicat l’estudi sobre les bases teòriques i tecnològiques de l’educació. Aquestes bases es troben en les mencionades teories psicològiques de l’aprenentatge, les quals expliquen els processos que intervenen perquè es produeixi aquest aprenentatge. En concret, aborda sis teories psicològiques, i destaca les seves aportacions en el camp educatiu. Aquestes són les següents: la teoria del conductisme (que posa èmfasi en la conducta observable i en l'empirisme, i defensa que l'única manera d'aprendre una llengua és practicant la conducta lingüística); l’epistemologia genètica de Jean Piaget (que assenyala el desenvolupament cognitiu segons l’edat biològica dels alumnes); la teoria de l’assimilació cognoscitiva de David P. Ausubel (que estableix les dues dimensions de l'aprenentatge: recepció i repetició); la zona de desenvolupament proper de Vygotsky (és a dir, la distància entre el que l'estudiant desconeix i l'adult coneix, transmet o ensenya); la psicologia cognitiva de la instrucció (que entén la memòria com "la capacitat dels éssers humans de registrar, retenir i recuperar informació") i, finalment, el constructivisme (que postula que l'aprenentatge és un procés constructiu, i l'aprenent és qui elabora els significats).

Amb paraules de la pròpia autora, "[...] debemos tener en cuenta las propuestas de las teorías psicológicas del aprendizaje [...] ya que a través de las TIC se puede presentar el contenido (conocimiento nuevo) de tal manera, que el estudiante primero requiera de la asesoría individual o grupal, mayor búsqueda de información y finalmente la integración del contenido a sus propias estructuras." Per saber-ne més, us podeu descarregar la lectura des de:

http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Gil_Rivera_Ma_del_Carmen_Teorias_psicolo_gicas.pdf

Finalment, us deixo un vídeo del Youtube titulat Conociendo a Vigotsky, Piaget, Ausubel y Novak, els pares d'aquestes teories. Espero que us agradi i n'aprengueu una miqueta més futurs docents! :-) L'enllaç del vídeo és el següent:
http://youtube.com/watch?v=-YpCocmWxPA

7a entrada: Recursos

Hola! Com va? Avui us parlaré de la meva experiència com a aprenent de llengües, en concret, dels recursos dels quals he disposat durant el meu procés d'aprenentatge. Per tal de fer-ho més entenedor, faré una síntesi dels recursos emprats, tot abordant les quatre competències bàsiques següents: la comprensió oral, l'expressió oral, la comprensió escrita i, finalment, l'expressió escrita.

Pel que fa a la comprensió oral, he fet molts exercicis amb àudio; majoritàriament, amb els antics cassets. Recordo una professora d'anglès que feia servir alguns exercicis dels famosos cursos de Planeta-Agostini i jo els agafava de la biblioteca de la meva localitat per practicar. El format ha canviat, però bàsicament els exercicis i la manera d'ensenyar la llengua estrangera mitjançant aquest tipus de fascicles és la mateixa. Tinc una amiga que s'ha comprat el curs sencer d'anglès del Vaughan (crec que també es compraven amb la Vanguardia) i ella m'assegura que li ha anat molt bé. Suposo que si no tens possibilitat d'anar a classe, es tracta d'una bona alternativa, tot i que jo prefereixo el tracte directe amb el professor/a.

Extret de http://www.todocoleccion.net

Extret de http://promociones.lavozdegalicia.es/vaughan/index.html

A banda, d'aquests recursos també he après de molts vídeos de Youtube. Qui ho hauria de dir? I és que a la xarxa hi ha de tot, el problema és que de vegades no sabem com buscar-ho. Un altre dels recursos dels quals he après més (en aquest cas, en anglès) ha estat mitjançant el web TED talks (https://www.ted.com/talks). Es tracta d'un portal en què diverses persones fan monòlegs en anglès sobre temes d'actualitat. La primera vegada que ho vaig descobrir va ser a l'EOI i, posteriorment, a la universitat. Després d'usar aquests recursos, normalment ens manaven fer diverses activitats d'elecció múltiple, per corroborar si havíem entès els vídeos.

També m'agradaven molt les activitats que feia a l'acadèmia d'anglès (nivell intermedi) en què la professora ens feia escoltar cançons de moda i ens passava uns fulls amb la lletra, però hi borrava algunes paraules clau perquè les escoltéssim i les anotéssim nosaltres. En realitat, el que més m'agradava era que, un cop resolts els buits, ens deixava interpretar i cantar les cançons que volíem. Ara acostumo a veure sèries i pel·lícules en versió original. Ja ho he recomanat moltes vegades i no em cansaré de fer-ho, ja que és un molt bon mètode. Mireu la cara d'emoció que tenia el dia que va arribar a casa la sèrie Diari d'una doctora en alemany. Problema: No té subtítols. :-(

Jo i els meus recursos en alemany

Exercici d'expressió oral de l'EOI garraf

Quant a l'expressió oral, es tracta de la destresa a la qual menys importància li han donat els meus professors al llarg del meu procés d'aprenentatge. Tanmateix, a l'EOI sí que ens proporcionen molts recursos relacionats amb aquesta competència. La imatge correspon a un d'aquests exemples, i consisteix en donar fórmules per tal de fer preguntes senzilles i que els alumnes treballin en parelles per tal de memoritzar-les. No obstant això, a l'escola gairebé no he fet activitats d'aquest tipus, ja que els docents se centraven en fer-nos millorar les altres destreses. A diferència dels meus professors, jo sí que dono molta importància a l'expressió oral, ja que una de les funcions principals d'una llengua és la comunicació (que acostuma a ser oral), i així ho demostraré a les meves classes. ;-)


La veritat és que no sabria assenyalar una gran llista de recursos en línia, tot i que hi ha alguns de molta utilitat. Un bon exemple seria el llista que ofereix la Universitat Jaume I: https://www.uji.es/bin/serveis/slt/adf/ar/ang/recauto.pdf

Extret de http://www.oupe.es

Respecte a la comprensió escrita, els que més recordo són els recursos de Cambridge, en concret, la preparació a la part anomenada reading dels exàmens KET, PET, FCE, CAE o CPE. Us recomano el web http://www.oupe.es/es/ELT/exams/cambridge-english-exams/examsresult/Paginas/examsresult.aspx on podeu fer proves en línia i de manera gratuïta. Aquesta captura de pantalla correspon a una de les parts de l'apartat de comprensió escrita del PET o Preliminary English Test.

Finalment, en relació amb l'expressió escrita, el millor són les llistes de vocabulari per seccions o recursos lingüístics, separats per temàtica. En alemany s'anomenen Redemittel i són molt útils. Moltes vegades s'usen per a l'expressió oral, per tenir recursos mentre parlem. Però a mi també em semblen un bon instrument per fer els nostres escrits, sobretot quan estem aprenent.

Per acabar l'entrada d'avui us mostro un vídeo per practicar la comprensió oral en alemany. Es tracta d'una sèrie de Deutsche Welle que s'anomena Jojo sucht das Glück. A mi m'ha ajudat molt a aprendre aquesta llegua, sobretot per conèixer expressions col·loquials que no ens ensenyen a les acadèmies i que es fan servir diàriament. No em cansaré de repetir que veure sèries o pel·lícules en versió original és una molt bona manera de practicar l'idioma i, a més, de passar-s'ho bé.
L'enllaç de la sèrie és el següent: http://youtu.be/OG_fWvjEz_g

Fins aviat!
MGA