Hola a tothom! Dedicaré aquesta entrada a comentar lectures realitzades al llarg del trimestre, que no he citat dins de cap entrada però que crec que poden interessar als qui volen dedicar-se a l'ensenyament de llengües en un futur.
El español como lengua de herencia en los EEUU, d'Aixa
Said-Mohand
Amb paraules de la pròpia autora, "[...] debemos tener en cuenta las propuestas de las teorías psicológicas del aprendizaje [...] ya que a través de las TIC se puede presentar el contenido (conocimiento nuevo) de tal manera, que el estudiante primero requiera de la asesoría individual o grupal, mayor búsqueda de información y finalmente la integración del contenido a sus propias estructuras." Per saber-ne més, us podeu descarregar la lectura des de:
Finalment, us deixo un vídeo del Youtube titulat Conociendo a Vigotsky, Piaget, Ausubel y Novak, els pares d'aquestes teories. Espero que us agradi i n'aprengueu una miqueta més futurs docents! :-) L'enllaç del vídeo és el següent:
http://youtube.com/watch?v=-YpCocmWxPA
 |
| Extret de http://catedu.es/cifehuesca/guia-de-lecturas/ |
A causa del creixement de la llengua
espanyola en Estats Units, la implantació de cursos d’ELE (Espanyol com a
Llengua Estrangera) ha augmentat durant els últims anys. Tanmateix, encara cal
insistir en la formació de professors d’ELH (Espanyol com a Llengua d’Herència).
Segons Valdés, el parlant de LH en
els EUA és aquell qui s’ha criat en
un entorn en què no es parlava anglès; mentre que l’estudiant de LH és qui pot parlar la llengua i, en certa mesura, és
bilingüe en anglès i en la llengua familiar.
Així doncs, la llengua d’herència és la
dels nostres pares, la qual hem arribat a adquirir però que hem deixat d’emprar
per algun motiu. És per això que no es considera primera llengua (o llengua dominant) ni segona llengua (aquella no adquirida amb la facultat del
llenguatge, sinó apresa en una etapa posterior).
Tot i que les guies d’avaluació del
Consell Americà de l’Ensenyament de Llengües Estrangeres (ACTFL) no sigui el
millor instrument, és primordial fer una avaluació diagnòstica per saber si un
estudiant hauria de matricular-se en classes d’ELH o d’ELE. Així mateix, cal respectar totes les varietats dels alumnes,
i tenir en compte que una classe de gramàtica tradicional, la qual sempre
hauria d’estar supeditada a una finalitat comunicativa no sempre és la millor
opció per a l’alumne. A més, s’aconsella que s’apliqui un mètode deductiu, perquè sigui el propi aprenent qui descobreixi el
perquè dels seus errors. I tot això cal fer-ho abordant totes les
competències lingüístiques (comprensió oral i escrita, lèxic, i expressió oral i escrita). Al
llarg de la lectura, ens indiquen activitats interessants que ajuden a
desenvolupar cada una d’aquestes destreses.
Per acabar, s’assenyala el paper clau
del professor, ja que han d’ajudar als alumnes a aprendre a aprendre, és a dir, que un cop acabin les classes siguin
capaços de seguir amb el seu aprenentatge per conta pròpia. Si us voleu llegir la lectura completa,
podeu accedir-hi mitjançant l’enllaç següent: http://marcoele.com/descargas/16/said-mohand-lengua_de_herencia.pdf
Miradas diversas a la enseñanza y el aprendizaje de la
composición escrita, d'Anna Camps
El present article s’ha extret d’un
exemplar de 2003, de la revista llatinoamericana Lectura y vida.
El podeu descarregar mitjançant
aquest enllaç: http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/A_Camps_Miradas_diversas_a_la_ensenanza_de_la_composicion_escrita.pdf Tracta sobre la relació de complementarietat de l’ensenyament i l’aprenentatge del llenguatge
escrit. Per fer-ho, aborda quatre punts de vista essencials: el text, el
procés d’escriptura, el context i, finalment, l’activitat discursiva.
Pel que fa al text, destaquen les investigacions de les característiques
estructurals dels textos. La seva aportació principal per a l’ensenyament dels
estudis textuals (últimament més encaminats cap al gènere no literari) ha estat
la de centrar-se en una visió global del text i, respecte aquesta globalitat,
mostrar la dependència de tots els seus elements. Així mateix, es pretén dotar
als docents d’instruments per tal que els alumnes assoleixin una millor
comprensió i comunicació.
El procés
de composició escrita es desencadena
per la crisi de la competència escrita dels estudiants i s’emmarca dins de l’àmbit
de la psicologia cognitiva; tenint en
compte, a part de les produccions, les operacions mentals que es desenvolupen
mentre escrivim. Es tenen en compte
tant els elements propis del procés (finalitat de l’escriptor, la funció del
text, el destinatari, etc.), com els processos de planificació, textualització
i revisió, i el seu control mitjançant l’ensenyament d’estratègies de
composició. Destaquen molt treballs, però sens dubte la proposta de Daniel Cassany (el professor de l'assignatura Ensenyament
de Llengües) ha estat decisiva quant a la renovació de l’ensenyament de
l’escriptura a l’Estat espanyol. Seguint les concepcions de Vigotsky, es concep
al professor com al guia que aporta la bastimentada per superar les dificultats
que vagi tenint l’alumne al llarg del procés.
En relació amb el context, destaca la seva complexitat, ja que es pot entendre des de
tres perspectives ben diferenciades. La primera l'entén com a situació, ja que es tracta d’una
realitat objectiva que condiciona el text. La segona l’engloba en una comunitat discursiva (o context social), en què es determinen una sèrie de rols i formes de participació. Per acabar, es defineix el context
com a esfera de l’activitat humana,
en la qual els texts són tant el resultat com l’instrument en la construcció
del diàleg com a procés cultural. D’aquesta manera, queda demostrat que el text
no és independent del context en què es realitza.
Finalment, respecte a l’activitat discursiva, destaca la relació entre les activitats de dins de
l’aula, les quals es componen de diverses accions encaminades a la construcció
d’una realitat social basada en els intercanvis comunicatius. Es concep l’àmbit
escolar com a l’entorn generador dels escrits dels alumnes, basat en la
interacció verbal amb les persones amb què comparteixen l’àmbit de
comunicació.
En conclusió, els diversos estudis realitzats sobre
l’ensenyament i l’aprenentatge de la composició escrita mostren, de manera
complementària, diverses percepcions encaminades a proporcionar als docents una
sèrie d’instruments. Aquests els ajudaran a comprendre millor les necessitats
dels seus alumnes, així com saber interpretar els seus progressos i
dificultats, per tal de planificar l’ensenyament de l’escriptura de la manera
més adequada possible.
Aportaciones de las teorías psicológicas del aprendizaje a la educación abierta y a distancia, de Mª Carmen E. Gil Rivera
Aportaciones de las teorías psicológicas del aprendizaje a la educación abierta y a distancia, de Mª Carmen E. Gil Rivera
Aquesta lectura consisteix en un
article d’una professora de la
UNAM de Mèxic i el recomano a tots aquells futurs docents que
vulguin ampliar el seu coneixement sobre les teories psicològiques d’aprenentatge (per a més informació, consulteu també la 3a entrada d'aquest bloc).
Avui dia, l’educació oberta i a
distància és una realitat molt habitual. La presència de les TIC ha facilitat
aquest tipus d’ensenyament en quasi totes les universitats del món i ha implicat l’estudi sobre les bases
teòriques i tecnològiques de l’educació. Aquestes bases es troben en les
mencionades teories psicològiques de l’aprenentatge, les quals expliquen els
processos que intervenen perquè es produeixi aquest aprenentatge. En concret,
aborda sis teories psicològiques, i destaca les seves aportacions en el camp
educatiu. Aquestes són les següents: la teoria del conductisme (que posa èmfasi en la conducta observable i en l'empirisme, i defensa que l'única manera d'aprendre una llengua és practicant la conducta lingüística); l’epistemologia genètica de Jean Piaget (que assenyala el desenvolupament
cognitiu segons l’edat biològica dels alumnes); la teoria de l’assimilació cognoscitiva de David P. Ausubel (que estableix les dues dimensions de l'aprenentatge: recepció i repetició); la zona de desenvolupament proper de Vygotsky (és a dir, la distància entre el que l'estudiant desconeix i l'adult coneix, transmet o ensenya); la psicologia cognitiva de la instrucció (que entén la memòria com "la capacitat dels éssers humans de registrar, retenir i recuperar informació") i, finalment, el constructivisme (que postula que l'aprenentatge és un procés constructiu, i l'aprenent és qui elabora els significats).
Finalment, us deixo un vídeo del Youtube titulat Conociendo a Vigotsky, Piaget, Ausubel y Novak, els pares d'aquestes teories. Espero que us agradi i n'aprengueu una miqueta més futurs docents! :-) L'enllaç del vídeo és el següent:
http://youtube.com/watch?v=-YpCocmWxPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada