Hola "blogaires"! Avui estic una mica trista, perquè aquesta és la meva darrera entrada. Ha estat una bona experiència compartir amb tots vosaltres les meves vivències. Tanmateix, no podria marxar sense explicar-vos algunes coses més sobre els
sistemes d'avaluació que he tingut al llarg de la meva etapa com a estudiant de llengües.
 |
Extret de cosasdeeducacion.es |
La veritat és que la majoria de nosaltres associem a la avaluació, la idea d'exàmens, cosa que en general no motiva gaire als alumnes. Però hi ha diversos enfocaments d'avaluació (sobretot els més moderns), que ja no es relacionen amb la idea de fer una prova final. Tanmateix, la meva experiència és força tradicional, ja que es basa, principalment en l'
heteroavaluació, en què el docent és la persona que ens avalua; dins d'un marc
sumatiu i
quantitatiu. Tot el treball que he fet durant la meva vida, ha estat catalogat per un número, i moltes vegades ni tan sols he rebut la retroacció necessària per saber en què m'estava equivocant. Quan vaig arribar a la universitat, pensava que això canviaria, però va ser tot just el contrari: seguim tenint un examen final que, tot i que correspon a un percentatge baix (en comparació amb les pràctiques) s'ha d'aprovar, per assolir l'assignatura.
Així mateix, una altra de les meves crítiques a aquest tipus d'enfocament és que fomenta la competitivitat entre els alumnes, cosa que genera malestar als aprenents. D'entrada, a ningú no li agrada que li diguin que ha fet moltes coses malament. Però veure com a tu no t'han valorat el que a un altre li han comptat bé, no només frustra, sinó que fa molta ràbia. Les comparacions són odioses, ja ho sabem. Però, inevitablement, els números fan que ens situem per sobre o per sota de la resta. En altres paraules, ser millor o pitjor que els altres; i això no contribueix a la construcció conjunta del coneixement ni al treball cooperatiu, del qual tant en pressumim. Potser em sembla més idoni que els alumnes realitzin una
autoavaluació sincera de tot el que han anat fent durant el curs, per tal que reflexionin sobre la seva implicació vers l'assignatura. Tot seguit, us mostro un exemple de les meves notes finals de la ESO i del Batxillerat (avaluació quantitativa):
 |
Les meves notes de la ESO |
 |
Les meves notes del Batxillerat |
 |
Més notes |
Pel que fa al
tipus de proves, el que més predomina en la meva etapa com a aprenent de llengües són els tests o exàmens finals. Aquestes proves corresponen a tests d'elecció múltiple i preguntes amb resposta oberta, així com els exercicis realitzats a classe. No ha estat fins a la universitat, que ja s'han tingut més en compte els treballs amb equip. Tanmateix, també he realitzat algun cop
proves de diagnòstic o d'adscripció, en què s'avalua el nivell de les competències de l'alumnat. Segur que heu fet proves d'aquest tipus si, com jo, heu realitzat alguna vegada tests de nivell per accedir a l'Escola Oficial d'Idiomes (o quan us han hagut de separar per nivells). Si voleu saber més sobre aquestes proves, així com de l'avaluació en general, l'enllaç següent mostra un recull de les preguntes més freqüents, amb la resposta per part de la comunitat valenciana:
http://www.cece.gva.es/eva/docs/evaluacion/val/preguntes.pdf
 |
Extret de https://trampantojos.wordpress.com/tag/historia/ |
A més, també he fet
avaluacions continuades d'assoliment de l'aprenentatge, que consistien en petits exàmens parcials que es realitzaven al llarg del curs, i que et permetien no jugar-te la nota de l'assignatura en una sola prova. Recordo amb molta nostàlgia, una prova que vaig fer quan cursava 1r o 2n de Primària. M'havia assabentat el dia abans de la seva existència perquè havia estat malalta la setmana anterior, i no vaig anar a classe. Doncs bé, aquell examen em va semblar el més difícil de la meva vida, i la professora em va preguntar si el volia fer un altre dia, que no passava res. A mi el gest em va agradar, però jo volia tenir les mateixes oportunitats que els meus companys i vaig voler fer la prova. No sabré mai el que vaig treure, perquè la mestra va perdre els exàmens i ens va fer repetir la prova la setmana següent. Per sort, m'havia estat mirant el temari aquell cap de setmana i vaig treure un excel·lent a l'examen (traduït a un
progressa adequadament a les notes). Quins records, mare meva...
Per acabar, només vull afegir que, en general, crec que al llarg del meu aprenentatge
he rebut avaluacions justes i, si d'alguna cosa m'han servit totes aquestes vivències, és per ser millor professora en un futur. Així que intentaré valorar l'esforç dels meus alumnes i a fer sempre crítiques constructives. Ara només em queda acomiadar-me de tots vosaltres i dels meus companys i professor de l'assignatura Ensenyament de Llengües. Gràcies a tothom per haver-me seguit aquestes setmanes, ha estat un plaer i espero que tots i totes assoliu les vostres metes. Jo lluitaré fins a lograr-les. :-)
Finalment, si voleu passar-vos-ho bé una estona, us recomano que veieu el vídeo sobre els exàmens finals del
youtuber Antón LoFer, l'enllaç del vídeo és el següent:
https://www.youtube.com/watch?v=0SEUGI_qvxM
Adéu macus i maques! Que tingueu molt bon estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada