9a entrada: Avaluació

Hola "blogaires"! Avui estic una mica trista, perquè aquesta és la meva darrera entrada. Ha estat una bona experiència compartir amb tots vosaltres les meves vivències. Tanmateix, no podria marxar sense explicar-vos algunes coses més sobre els sistemes d'avaluació que he tingut al llarg de la meva etapa com a estudiant de llengües.

Extret de cosasdeeducacion.es

La veritat és que la majoria de nosaltres associem a la avaluació, la idea d'exàmens, cosa que en general no motiva gaire als alumnes.  Però hi ha diversos enfocaments d'avaluació (sobretot els més moderns), que ja no es relacionen amb la idea de fer una prova final. Tanmateix, la meva experiència és força tradicional, ja que es basa, principalment en l'heteroavaluació, en què el docent és la persona que ens avalua; dins d'un marc sumatiu i quantitatiu. Tot el treball que he fet durant la meva vida, ha estat catalogat per un número, i moltes vegades ni tan sols he rebut la retroacció necessària per saber en què m'estava equivocant. Quan vaig arribar a la universitat, pensava que això canviaria, però va ser tot just el contrari: seguim tenint un examen final que, tot i que correspon a un percentatge baix (en comparació amb les pràctiques) s'ha d'aprovar, per assolir l'assignatura.

Així mateix, una altra de les meves crítiques a aquest tipus d'enfocament és que fomenta la competitivitat entre els alumnes, cosa que genera malestar als aprenents. D'entrada, a ningú no li agrada que li diguin que ha fet moltes coses malament. Però veure com a tu no t'han valorat el que a un altre li han comptat bé, no només frustra, sinó que fa molta ràbia. Les comparacions són odioses, ja ho sabem. Però, inevitablement, els números fan que ens situem per sobre o per sota de la resta. En altres paraules, ser millor o pitjor que els altres; i això no contribueix a la construcció conjunta del coneixement ni al treball cooperatiu, del qual tant en pressumim. Potser em sembla més idoni que els alumnes realitzin una autoavaluació sincera de tot el que han anat fent durant el curs, per tal que reflexionin sobre la seva implicació vers l'assignatura. Tot seguit, us mostro un exemple de les meves notes finals de la ESO i del Batxillerat (avaluació quantitativa):

Les meves notes de la ESO

Les meves notes del Batxillerat

Més notes

Pel que fa al tipus de proves, el que més predomina en la meva etapa com a aprenent de llengües són els tests o exàmens finals. Aquestes proves corresponen a tests d'elecció múltiple i preguntes amb resposta oberta, així com els exercicis realitzats a classe. No ha estat fins a la universitat, que ja s'han tingut més en compte els treballs amb equip. Tanmateix, també he realitzat algun cop proves de diagnòstic o d'adscripció, en què s'avalua el nivell de les competències de l'alumnat. Segur que heu fet proves d'aquest tipus si, com jo, heu realitzat alguna vegada tests de nivell per accedir a l'Escola Oficial d'Idiomes (o quan us han hagut de separar per nivells). Si voleu saber més sobre aquestes proves, així com de l'avaluació en general, l'enllaç següent mostra un recull de les preguntes més freqüents, amb la resposta per part de la comunitat valenciana: http://www.cece.gva.es/eva/docs/evaluacion/val/preguntes.pdf

Extret de https://trampantojos.wordpress.com/tag/historia/

A més, també he fet avaluacions continuades d'assoliment de l'aprenentatge, que consistien en petits exàmens parcials que es realitzaven al llarg del curs, i que et permetien no jugar-te la nota de l'assignatura en una sola prova. Recordo amb molta nostàlgia, una prova que vaig fer quan cursava 1r o 2n de Primària. M'havia assabentat el dia abans de la seva existència perquè havia estat malalta la setmana anterior, i no vaig anar a classe. Doncs bé, aquell examen em va semblar el més difícil de la meva vida, i la professora em va preguntar si el volia fer un altre dia, que no passava res. A mi el gest em va agradar, però jo volia tenir les mateixes oportunitats que els meus companys i vaig voler fer la prova. No sabré mai el que vaig treure, perquè la mestra va perdre els exàmens i ens va fer repetir la prova la setmana següent. Per sort, m'havia estat mirant el temari aquell cap de setmana i vaig treure un excel·lent a l'examen (traduït a un progressa adequadament a les notes). Quins records, mare meva...


Per acabar, només vull afegir que, en general, crec que al llarg del meu aprenentatge he rebut avaluacions justes i, si d'alguna cosa m'han servit totes aquestes vivències, és per ser millor professora en un futur. Així que intentaré valorar l'esforç dels meus alumnes i a fer sempre crítiques constructives. Ara només em queda acomiadar-me de tots vosaltres i dels meus companys i professor de l'assignatura Ensenyament de Llengües. Gràcies a tothom per haver-me seguit aquestes setmanes, ha estat un plaer i espero que tots i totes assoliu les vostres metes. Jo lluitaré fins a lograr-les. :-)

Finalment, si voleu passar-vos-ho bé una estona, us recomano que veieu el vídeo sobre els exàmens finals del youtuber Antón LoFer, l'enllaç del vídeo és el següent: https://www.youtube.com/watch?v=0SEUGI_qvxM
Adéu macus i maques! Que tingueu molt bon estiu!

8a entrada: Ensenyar i aprendre en línia

Hola! Com va aprenents de mestres? Avui us parlaré sobre ensenyar i aprendre llengües en línea. La veritat és que jo he estudiat en diverses ocasions mitjançant aquest sistema i, de moment, us puc afirmar el següent: si voleu podeu! Ara bé, es necessiten tres ingredients essencials per aconseguir el vostre propòsit:  constància, disciplina i (no ho oblideu mai) descans!!! :-)

La primera vegada que vaig començar a aprendre llengües en línia va ser fa uns anys, quan una amiga va començar italià en una acadèmia. Jo vaig escollir aquesta llengua perquè pensava que em seria més fàcil que una altra; premissa força important, tenint en compte que volia aprendre de manera autodidacta.

Per això, podríem considerar que vaig començar a aprendre l'italià gràcies al meu entorn virtual d'aprenentatge (EVA). Tanmateix, actualment no la integro dins del meu ventall lingüístic perquè no em considero competent en aquesta llengua. En qualsevol cas, l'EVA es diferencia de l'entorn personal (EPA) en el fet que inclou tota una sèrie de fòrums, plataformes i xarxes socials compartides (no sempre fiables però molt enriquidores) que contribueixen en l'ensenyament. Pel que fa al meu EPA, en canvi, incloc una sèrie d'eines i fonts d'informació que consulto (diccionaris, diaris, enciclopèdies, etc.), però a més una sèrie de persones que em serveixen de  referència, com ara la meva tàndem o parella lingüística alemanya i els mecanismes (com ara blocs personals i wikis) que em serveixen sobretot per reflexionar, tot compartint material a la xarxa. M'agradaria que el meu EPA seguís creixent amb el pas dels anys i que l'ús de les TIC segueixi aportant-me nou coneixement, tant en el língüístic com en altres àmbits. Ara bé, sense que em passi el mateix que al nen de la imatge... :-)

Extret de http://www.noticiasusodidactico.com/pedagogiatic/unidad-2/

Si voleu més informació sobre els entorns virtuals i personals d'aprenentatge, us recomano la lectura següent:
http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Adell_Castaneda_2010.pdf
Es tracta d'un assaig de Jordi Adell, que engloba tecnologia i pedagogia, ja que presenta una nova manera d'utilitzar les TIC dins de les aules. Primer, presenta Internet com a entorn d'aprenentatge i compara el mètode tradicional d'ensenyament amb els mètodes e-learning. Després defineix l'EPA i les seves parts. I, finalment, analitza l'impacte que ha tingut dins de l'àmbit educatiu.

Val a dir que després de la meva experiència amb l'italià, en la qual vaig fracassar per abandonar un dels requisits primordials (la constància), vaig seguir amb l'aprenentatge d'altres llengües, però de manera presencial a l'escola o en acadèmies privades. Un cop a la universitat, he tornat ha fer servir l'EVA, en concret amb el Moodle. Suposo que ja hi estareu familiaritzats. Pels que no, es tracta d'una plataforma virtual en què no només el professor/a envia tasques, avaluacions i recursos diversos als seus alumnes, sinó que ambdues parts (i els alumnes entre ells) comparteixen impressions mitjançant fòrums. La meva experiència és força bona, tot i que crec que se'n fa un ús excessiu per part d'alguns professors. M'explico. Crec que és bo que comparteixin materials com les presentacions que usen a les seves classes. Però de vegades, faciliten massa materials i això fa o bé que els alumnes s'angoixin (perquè mai ningú no els ha ensenyat tècniques d'estudi ni a resumir ni seleccionar materials) o bé que s'acostumin i se'ls ofereixi la feina massa mastegada. Penso que, en alguns casos, l'abús i mal ús d'aquesta aplicació ha fet endarrerir el progrés dels alumnes, que també han d'aprendre a ser autònoms i autosuficients.

Extret de http://educadores21.com/?p=329

A més, no podem oblidar altres recursos, com ara les xarxes socials (Facebook n'és un bon exemple), amb les quals aprenem a diari aspectes lingüístics. I no nomes parlo de seguir pàgines (jo sóc la primera) com la d'Idiomes UPF o Som Llenguatge, ja dedicades a aspectes relacionats amb les llengües. Sinó que parlo d'aquelles ocasions en què els propis particulars compartim publicacions molt interessants i curioses (p.e.: Frases col·loquials en anglès) que s'incorporen en el nostre aprenentatge. Això és fantàstic, no trobeu? Avui dia, l'aprenentatge es produeix arreu, gràcies principalment a les noves tecnologies i la infinita informació que contenen.



En conclusió, un cop vist el meu recorregut per les TIC, la meva opinió sobre l'aprenentatge lingüístic en línia és molt satisfactòria. Disposem d'uns recursos, dels qual els nostres pares (no cal que anem gaire lluny) no van poder gaudir-hi i crec que els hem d'aprofitar. No sabeu el que haguessin donat per poder usar diccionaris en línia o el Google Translate!!! :-) Tanmateix, a banda dels avantatges que he anat comentant, el principal inconvenient és que no sempre en fem un ús responsable (saber la legislació vigent i no fer plagi, per exemple), per la qual cosa, cal anar molt en compte quan publiquem a la xarxa.

Extret de https://notebloc.wordpress.com/2014/01/26/

En qualsevol cas, es pot començar a aprendre una llengua des de zero a la xarxa? Sí, i tant. Això vol dir que hem de suprimir les classes i que ja no calen professors, traductors ni intèrpretes? No. D'una banda, perquè tot i el bon servei que fan els recursos, aquests no són suficients (encara hi ha molt per fer) i, d'una altra, perquè malauradament l'espontaneïtat, el contacte directe amb el professor i els alumnes (en definitiva, la part humanista del procés d'aprenentatge) que trobem dins les aules mai no la podran substituir les noves tecnologies. Doncs fins aquí l'entrada d'avui, no us vull deixar sense abans adjuntar-vos un vídeo que correspon a la lliçó 1 d'un curs en línia en anglès. He escollit aquest curs perquè inclou diàlegs entre personatges,  donant així més importància a la comunicació que a la gramàtica. Espero que us agradi! :-) MGA

Lectures interessants...

Hola a tothom! Dedicaré aquesta entrada a comentar lectures realitzades al llarg del trimestre, que no he citat dins de cap entrada però que crec que poden interessar als qui volen dedicar-se a l'ensenyament de llengües en un futur.

Extret de http://catedu.es/cifehuesca/guia-de-lecturas/

El español como lengua de herencia en los EEUU, d'Aixa Said-Mohand

A causa del creixement de la llengua espanyola en Estats Units, la implantació de cursos d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera) ha augmentat durant els últims anys. Tanmateix, encara cal insistir en la formació de professors d’ELH (Espanyol com a Llengua d’Herència). Segons Valdés, el parlant de LH en els EUA és aquell qui s’ha criat en un entorn en què no es parlava anglès; mentre que l’estudiant de LH és qui pot parlar la llengua i, en certa mesura, és bilingüe en anglès i en la llengua familiar.

Així doncs, la llengua d’herència és la dels nostres pares, la qual hem arribat a adquirir però que hem deixat d’emprar per algun motiu. És per això que no es considera primera llengua (o llengua dominant) ni segona llengua (aquella no adquirida amb la facultat del llenguatge, sinó apresa en una etapa posterior).

Tot i que les guies d’avaluació del Consell Americà de l’Ensenyament de Llengües Estrangeres (ACTFL) no sigui el millor instrument, és primordial fer una avaluació diagnòstica per saber si un estudiant hauria de matricular-se en classes d’ELH o d’ELE. Així mateix, cal respectar totes les varietats dels alumnes, i tenir en compte que una classe de gramàtica tradicional, la qual sempre hauria d’estar supeditada a una finalitat comunicativa no sempre és la millor opció per a l’alumne. A més, s’aconsella que s’apliqui un mètode deductiu, perquè sigui el propi aprenent qui descobreixi el perquè dels seus errors. I tot això cal fer-ho abordant totes les competències lingüístiques (comprensió oral i escrita, lèxic, i expressió oral i escrita). Al llarg de la lectura, ens indiquen activitats interessants que ajuden a desenvolupar cada una d’aquestes destreses.

Per acabar, s’assenyala el paper clau del professor, ja que han d’ajudar als alumnes a aprendre a aprendre, és a dir, que un cop acabin les classes siguin capaços de seguir amb el seu aprenentatge per conta pròpia. Si us voleu llegir la lectura completa, podeu accedir-hi mitjançant l’enllaç següent: http://marcoele.com/descargas/16/said-mohand-lengua_de_herencia.pdf

Miradas diversas a la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita, d'Anna Camps

El present article s’ha extret d’un exemplar de 2003, de la revista llatinoamericana Lectura y vida. 

El podeu descarregar mitjançant aquest enllaç: http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/A_Camps_Miradas_diversas_a_la_ensenanza_de_la_composicion_escrita.pdf Tracta sobre la relació de complementarietat de l’ensenyament i l’aprenentatge del llenguatge escrit. Per fer-ho, aborda quatre punts de vista essencials: el text, el procés d’escriptura, el context i, finalment, l’activitat discursiva.

Pel que fa al text, destaquen les investigacions de les característiques estructurals dels textos. La seva aportació principal per a l’ensenyament dels estudis textuals (últimament més encaminats cap al gènere no literari) ha estat la de centrar-se en una visió global del text i, respecte aquesta globalitat, mostrar la dependència de tots els seus elements. Així mateix, es pretén dotar als docents d’instruments per tal que els alumnes assoleixin una millor comprensió i comunicació.

El procés de composició escrita es desencadena per la crisi de la competència escrita dels estudiants i s’emmarca dins de l’àmbit de la psicologia cognitiva; tenint en compte, a part de les produccions, les operacions mentals que es desenvolupen mentre escrivim. Es tenen en compte tant els elements propis del procés (finalitat de l’escriptor, la funció del text, el destinatari, etc.), com els processos de planificació, textualització i revisió, i el seu control mitjançant l’ensenyament d’estratègies de composició. Destaquen molt treballs, però sens dubte la proposta de Daniel Cassany (el professor de l'assignatura Ensenya­­­ment de Llengües) ha estat decisiva quant a la renovació de l’ensenyament de l’escriptura a l’Estat espanyol. Seguint les concepcions de Vigotsky, es concep al professor com al guia que aporta la bastimentada per superar les dificultats que vagi tenint l’alumne al llarg del procés. 

En relació amb el context, destaca la seva complexitat, ja que es pot entendre des de tres perspectives ben diferenciades. La primera l'entén com a situació, ja que es tracta d’una realitat objectiva que condiciona el text. La segona l’engloba en una comunitat discursiva (o context social), en què es determinen una sèrie de rols i formes de participació. Per acabar, es defineix el context com a esfera de l’activitat humana, en la qual els texts són tant el resultat com l’instrument en la construcció del diàleg com a procés cultural. D’aquesta manera, queda demostrat que el text no és independent del context en què es realitza.

Finalment, respecte a l’activitat discursiva, destaca la relació entre les activitats de dins de l’aula, les quals es componen de diverses accions encaminades a la construcció d’una realitat social basada en els intercanvis comunicatius. Es concep l’àmbit escolar com a l’entorn generador dels escrits dels alumnes, basat en la interacció verbal amb les persones amb què comparteixen l’àmbit de comunicació.

En conclusió,  els diversos estudis realitzats sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la composició escrita mostren, de manera complementària, diverses percepcions encaminades a proporcionar als docents una sèrie d’instruments. Aquests els ajudaran a comprendre millor les necessitats dels seus alumnes, així com saber interpretar els seus progressos i dificultats, per tal de planificar l’ensenyament de l’escriptura de la manera més adequada possible.


Aportaciones de las teorías psicológicas del aprendizaje a la educación abierta y a distancia, de Mª Carmen E. Gil Rivera

Aquesta lectura consisteix en un article d’una professora de la UNAM de Mèxic i el recomano a tots aquells futurs docents que vulguin ampliar el seu coneixement sobre les teories psicològiques d’aprenentatge (per a més informació, consulteu també la 3a entrada d'aquest bloc). 

Avui dia, l’educació oberta i a distància és una realitat molt habitual. La presència de les TIC ha facilitat aquest tipus d’ensenyament en quasi totes les universitats del món i ha implicat l’estudi sobre les bases teòriques i tecnològiques de l’educació. Aquestes bases es troben en les mencionades teories psicològiques de l’aprenentatge, les quals expliquen els processos que intervenen perquè es produeixi aquest aprenentatge. En concret, aborda sis teories psicològiques, i destaca les seves aportacions en el camp educatiu. Aquestes són les següents: la teoria del conductisme (que posa èmfasi en la conducta observable i en l'empirisme, i defensa que l'única manera d'aprendre una llengua és practicant la conducta lingüística); l’epistemologia genètica de Jean Piaget (que assenyala el desenvolupament cognitiu segons l’edat biològica dels alumnes); la teoria de l’assimilació cognoscitiva de David P. Ausubel (que estableix les dues dimensions de l'aprenentatge: recepció i repetició); la zona de desenvolupament proper de Vygotsky (és a dir, la distància entre el que l'estudiant desconeix i l'adult coneix, transmet o ensenya); la psicologia cognitiva de la instrucció (que entén la memòria com "la capacitat dels éssers humans de registrar, retenir i recuperar informació") i, finalment, el constructivisme (que postula que l'aprenentatge és un procés constructiu, i l'aprenent és qui elabora els significats).

Amb paraules de la pròpia autora, "[...] debemos tener en cuenta las propuestas de las teorías psicológicas del aprendizaje [...] ya que a través de las TIC se puede presentar el contenido (conocimiento nuevo) de tal manera, que el estudiante primero requiera de la asesoría individual o grupal, mayor búsqueda de información y finalmente la integración del contenido a sus propias estructuras." Per saber-ne més, us podeu descarregar la lectura des de:

http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Gil_Rivera_Ma_del_Carmen_Teorias_psicolo_gicas.pdf

Finalment, us deixo un vídeo del Youtube titulat Conociendo a Vigotsky, Piaget, Ausubel y Novak, els pares d'aquestes teories. Espero que us agradi i n'aprengueu una miqueta més futurs docents! :-) L'enllaç del vídeo és el següent:
http://youtube.com/watch?v=-YpCocmWxPA

7a entrada: Recursos

Hola! Com va? Avui us parlaré de la meva experiència com a aprenent de llengües, en concret, dels recursos dels quals he disposat durant el meu procés d'aprenentatge. Per tal de fer-ho més entenedor, faré una síntesi dels recursos emprats, tot abordant les quatre competències bàsiques següents: la comprensió oral, l'expressió oral, la comprensió escrita i, finalment, l'expressió escrita.

Pel que fa a la comprensió oral, he fet molts exercicis amb àudio; majoritàriament, amb els antics cassets. Recordo una professora d'anglès que feia servir alguns exercicis dels famosos cursos de Planeta-Agostini i jo els agafava de la biblioteca de la meva localitat per practicar. El format ha canviat, però bàsicament els exercicis i la manera d'ensenyar la llengua estrangera mitjançant aquest tipus de fascicles és la mateixa. Tinc una amiga que s'ha comprat el curs sencer d'anglès del Vaughan (crec que també es compraven amb la Vanguardia) i ella m'assegura que li ha anat molt bé. Suposo que si no tens possibilitat d'anar a classe, es tracta d'una bona alternativa, tot i que jo prefereixo el tracte directe amb el professor/a.

Extret de http://www.todocoleccion.net

Extret de http://promociones.lavozdegalicia.es/vaughan/index.html

A banda, d'aquests recursos també he après de molts vídeos de Youtube. Qui ho hauria de dir? I és que a la xarxa hi ha de tot, el problema és que de vegades no sabem com buscar-ho. Un altre dels recursos dels quals he après més (en aquest cas, en anglès) ha estat mitjançant el web TED talks (https://www.ted.com/talks). Es tracta d'un portal en què diverses persones fan monòlegs en anglès sobre temes d'actualitat. La primera vegada que ho vaig descobrir va ser a l'EOI i, posteriorment, a la universitat. Després d'usar aquests recursos, normalment ens manaven fer diverses activitats d'elecció múltiple, per corroborar si havíem entès els vídeos.

També m'agradaven molt les activitats que feia a l'acadèmia d'anglès (nivell intermedi) en què la professora ens feia escoltar cançons de moda i ens passava uns fulls amb la lletra, però hi borrava algunes paraules clau perquè les escoltéssim i les anotéssim nosaltres. En realitat, el que més m'agradava era que, un cop resolts els buits, ens deixava interpretar i cantar les cançons que volíem. Ara acostumo a veure sèries i pel·lícules en versió original. Ja ho he recomanat moltes vegades i no em cansaré de fer-ho, ja que és un molt bon mètode. Mireu la cara d'emoció que tenia el dia que va arribar a casa la sèrie Diari d'una doctora en alemany. Problema: No té subtítols. :-(

Jo i els meus recursos en alemany

Exercici d'expressió oral de l'EOI garraf

Quant a l'expressió oral, es tracta de la destresa a la qual menys importància li han donat els meus professors al llarg del meu procés d'aprenentatge. Tanmateix, a l'EOI sí que ens proporcionen molts recursos relacionats amb aquesta competència. La imatge correspon a un d'aquests exemples, i consisteix en donar fórmules per tal de fer preguntes senzilles i que els alumnes treballin en parelles per tal de memoritzar-les. No obstant això, a l'escola gairebé no he fet activitats d'aquest tipus, ja que els docents se centraven en fer-nos millorar les altres destreses. A diferència dels meus professors, jo sí que dono molta importància a l'expressió oral, ja que una de les funcions principals d'una llengua és la comunicació (que acostuma a ser oral), i així ho demostraré a les meves classes. ;-)


La veritat és que no sabria assenyalar una gran llista de recursos en línia, tot i que hi ha alguns de molta utilitat. Un bon exemple seria el llista que ofereix la Universitat Jaume I: https://www.uji.es/bin/serveis/slt/adf/ar/ang/recauto.pdf

Extret de http://www.oupe.es

Respecte a la comprensió escrita, els que més recordo són els recursos de Cambridge, en concret, la preparació a la part anomenada reading dels exàmens KET, PET, FCE, CAE o CPE. Us recomano el web http://www.oupe.es/es/ELT/exams/cambridge-english-exams/examsresult/Paginas/examsresult.aspx on podeu fer proves en línia i de manera gratuïta. Aquesta captura de pantalla correspon a una de les parts de l'apartat de comprensió escrita del PET o Preliminary English Test.

Finalment, en relació amb l'expressió escrita, el millor són les llistes de vocabulari per seccions o recursos lingüístics, separats per temàtica. En alemany s'anomenen Redemittel i són molt útils. Moltes vegades s'usen per a l'expressió oral, per tenir recursos mentre parlem. Però a mi també em semblen un bon instrument per fer els nostres escrits, sobretot quan estem aprenent.

Per acabar l'entrada d'avui us mostro un vídeo per practicar la comprensió oral en alemany. Es tracta d'una sèrie de Deutsche Welle que s'anomena Jojo sucht das Glück. A mi m'ha ajudat molt a aprendre aquesta llegua, sobretot per conèixer expressions col·loquials que no ens ensenyen a les acadèmies i que es fan servir diàriament. No em cansaré de repetir que veure sèries o pel·lícules en versió original és una molt bona manera de practicar l'idioma i, a més, de passar-s'ho bé.
L'enllaç de la sèrie és el següent: http://youtu.be/OG_fWvjEz_g

Fins aviat!
MGA

6a entrada: L'enfocament i l'organització de les meves classes

Hola a tothom! Avui parlarem sobre l'organització de les classes d'idioma. L'altre dia a classe vam comentar la programació per objectius i d'una cosa podem estar segurs: hi ha molta feina per fer. Així mateix, un altre sistema d'organització de l'aprenentatge és la Taxonomia de Bloom, que consisteix en un llistat d'habilitats que acostumem a trobar en treballs escolars, que seran posteriorment avaluats. Aquests processos solen estar ordenats de manera jeràrquica, ja que es van adquirint de menys a més dificultat. La veritat és que jo no recordo haver experimentat aquest tipus de programació.

Pel que fa a les classes de llengua materna, sí que recordo tenir pràctiques d'anàlisi gramatical deductives, és a dir, aquelles que parteixen de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Aquest mètode es contraposa amb l'inductiu, que va de la regla particular a la general. Quan ens ensenyaven les diverses regles de normativa (catalana o espanyola) ja ens donaven aquesta regla general, per la qual cosa la conclusió que obteníem no era nova, sinó que es tractava simplement d'una conclusió de les premisses. 

Extret de http://araceli-s-29.blogspot.com.es/

Però això no és tot, ja a la universitat, he tingut diverses assignatures d'Estudi de Cas, en les quals s'havien de realitzar diversos ABP. Aquestes sigles corresponen a l'Aprenentatge Basat en Problemes, en què es presenten diverses situacions (ja que no sempre són "problemes") i cal buscar, entre diversos membres del grup, la solució que més s'ajusti al cas concret. Es tracta de classes dinàmiques i grupals, on es treballa per projectes (o més aviat, per tasques).

És curiós però he tingut més classes cooperatives durant la meva segona estada a la universitat (un cop implantat el Pla Bologna) que no pas quan anava a l'escola. Mai no havia fet tants treballs en grup com  estic fent ara amb el grau de Llengües aplicades! No obstant això, les classes de la majoria dels professors de Grup gran són predominantment magistrals, mentre que en els seminaris aprofitem per posar en pràctica tota la teoria que ja hem après.

Altres conceptes interessants relacionats amb l'enfocament de les classes (i la seva progressió) són els escalfaments, les pràctiques mecàniques i controlades, i les presentacions d'ítems. Els primers, els escalfaments, els he experimentat sobretot a classes d'idioma extra-escolars. Un bon exemple (que m'agradaria aplicar a les meves classes) el vaig trobar durant la primera classe d'alemany de la EOI. La professora ens va donar una pilota i, quan la teníem, havíem de dir el nostre nom; mentre que quan li passàvem a un company li havíem de preguntar Was ist dein Name? (Com et dius?). Crec que era una manera molt divertida (i un bon escalfament) per posar-nos en marxa i començar la classe.

Una companya i jo a classe d'alemany de l'EOI

Quant a les pràctiques, crec n'he fet a tots els cursos d'anglès i d'alemany. D'una banda, he realitzat pràctiques mecàniques, en què repetíem les mateixes frases una i altra vegada. D'una altra,  també he dut a terme pràctiques controlades, exercicis en què l'estudiant comença a practicar estructures que ha rebut prèviament, i les comencen a repetir fins que adquireixen cert domini. Un exemple són els exercicis anomenats en anglès fill the gap, que deixaven poca imaginació a l'alumne, ja que es limitava a conjugar el verb que li mostraven en infinitiu.

Per acabar, us vull parlar de les ja citades presentacions d'ítems. Es tracta d'una sèrie d'estímuls que pretenen una resposta per part de l'estudiant, per exemple presentar-nos i veure com reaccionen a aquesta presentació. Així exposes el lèxic i les estructures als aprenents per primera vegada. Tal com diu Cassany en Construir l'escriptura, "té l'objectiu d'oferir a l'alumnat el material lingüístic necessari per produir l'ús que s'està aprenent".

Podeu ampliar tots aquests conceptes, si us llegiu aquesta lectura, que podeu descarregar clicant l'enllaç:
http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Lectures/Cassany_Construir_l_escriptura.pdf

Val a dir que qualsevol d'aquestes tasques són molt útils a l'hora de fer una classe de llengua, ja que fan que l'alumne tingui un rol molt actiu i participatiu dins de l'aula. És més, es tracta de diverses etapes progressives, que l'aprenent anirà superant fins que adquireixi les habilitats necessàries per ser més comunicatiu.

Fins la propera!
MGA

5a entrada: El meu programa o currículum

Hola futurs docents! 

Aquesta setmana vull parlar de maneres d'organitzar un curs complet de llengua estrangera amb classes setmanals de setembre a juny. Es tracta del que els professionals denominen currículum (també currícula o syllebus). Sigui com sigui, parlarem del programa de cursos d'idiomes i, com sempre, ho faré des de la meva experiència. :-)

La veritat és que tots els cursos que he seguit s'han organitzat de manera semblant, éssent el fil conductor l'aprenentatge d'una sèrie de destreses per tal de ser competents en la llengua que es tracti (majoritàriament, l'anglès).

Durant el començament del meu aprenentatge vaig seguir diversos cursos amb un currículum de gramàtica tradicional, basats en les parts de l'oració (el determinant, el nom, l'adjectiu, el verb, etc.) i en el que és correcte i el que no ho és. Val a dir que aquests programes seguien l'ordre lògic dels estudis gramaticals, ja que se centraven en les unitats més simples i bàsiques i, poc a poc, anàvem augmentant el grau de dificultat. Tanmateix, a mi no m'agradaria seguir un currículum d'aquestes característiques quan em dediqui professionalment a l'ensenyament de llengües. Considero que és avorrit, mecànic i deixa molt poc marge de maniobra a l'alumne. 

Lligat a aquest currículum, moltes vegades se situa l'estructural, que consisteix en mostrar llistes d'estructures gramaticals perquè els alumnes aprenguin, d'una manera molt tècnica, construccions completes. Malauradament, quan seguia aquest tipus de currículum a l'escola, apareixia un problema afegit, ja que no sempre seguia l'ordre de complexitat de menys a més. De vegades ens ensenyaven estructures massa complicades pel nostre nivell de llengua i això em desmotivava i em feia sentir que jo no seria capaç d'aprendre la llengua correctament. 

Per sort, no tot el professorat de l'escola seguia el mateix programa de curs i, poc a poc, es va anar adaptant el currículum situacional, un dels meus preferits. Aquests tipus inclou elements més lingüístics i fa que els alumnes participin activament a classe. Aquest és un tipus de sessió que m'agradaria dur a terme, sobretot amb nens/es petits/es i amb alumnes de nivells més bàsics.

En qualsevol cas, els dos últims exemples de currículum són els que més m'agraden a l'hora de preparar un programa d'un curs d'ensenyament d'idiomes. Per una banda, el currículum funcional (o funcions comunicatives), que inclou actes de parla, com ara presentar-se personalment i expressar opinions, entre d'altres. Aquestes activitats les he experimentat a classe d'anglès de Secundària i Batxillerat, i a moltes sessions d'acadèmies privades. 

Per una altra banda, trobem el currículum per tasques (o tasques comunicatives), basat en projectes, com per exemple preparar un programa de ràdio. Aquest tipus de programació no l'he experimentat mai com a aprenent, tot i que m'hagués agradat moltíssim, ja que es permet a l'alumne participar activament tant en la decisió com en la preparació i desenvolupament del projecte.

Per esbrinar quin tipus d'ensenyament o currículum heu tingut cada un de vosaltres, només cal que observeu l'estructura o índex dels vostres llibres de text, ja que és on es veuen els criteris en els quals es distribueix el contingut del curs.

Índex del meu llibre del nivell bàsic d'anglès

Per exemple, si observem la taula de continguts d'aquest llibre d'anglès, veurem que parteix d'una situació, que es presenta a l'inici de cada unitat. D'aquesta manera, el tema 1 tracta de les vacances i es titula On holiday. A continuació, les columnes següents engloben les quatre competències que cal practicar: reading (vocabulary), grammar, listening, speaking i writing. Fins i tot inclou una última casella de cultura general (sobre medi ambient, història i geografia, entre d'altres). Per tant, podem concloure que aquest llibre es basa en temes diversos de l'entorn immediat i, a mesura que avancem les unitats, el vocabulari és més complex. Per això deduïm que es basa en un currículum situacional.

Finalment, us vull mostrar un currículum que hem dissenyat una companya i jo per a una altra assignatura. Es tracta d'un curs que realitzarien els treballadors d'un consorci sanitari, l'objectiu del qual consisteix en millorar les seves competències lingüístiques, tant en català com en anglès (sobretot en l'àmbit oral). El curs duraria de setembre a juny, i el programa inclou els objectius principals, els continguts, el procediment que es duria a terme i, finalment, l'avaluació.

Currículum per als treballadors d'un centre sociosanitari

Per elaborar un bon currículum, us recomano que us la lectura de Maite Hernández i Félix Villalba titulada El currículo de enseñanza del español como segunda lengua (L2) y la igualdad de oportunidades educativas, en què s'analitzen les necessitats dels alumnes i et mostren com determinar els objectius i els continguts d'una classe, així com aspectes sobre la metodologia i l'avaluació. Només d'aquesta manera es pot fer un ensenyament de qualitat. Us podeu descarregar la lectura mitjançant l'enllaç següent: http://aulaglobal2014-2015.upf.edu/file.php/1324/Herna_ndez_i_Villalba_Curri_culum_de_EL2_e_igualdad.pdf

4a entrada: Les meves metodologies

Molt bona tarda! Avui us vull parlar d'algunes metodologies d'ensenyament de llengües que trobo interessants i que he experimentat en algun moment de la meva vida com a aprenent. 

La primera que m'ha vingut al cap, segurament pels bons records que em porta, és l'enfocament comunicatiu. Segons Austin, el llenguatge ja s'ha de considerar com una acció. És per això que, segons aquest mètode, el més important per aprendre una llengua és la interacció. Crec que ja he comentat alguna vegada la sort que he tingut de poder gaudir, sobretot durant el Batxillerat i en l'Escola Oficial d'Idiomes, de classes d'anglès i alemany en què he interaccionat amb els meus companys/es i he après a usar la llengua en diversos contextos (role-play). A diferència del mètode audiolingual, aquí no es pretén ajudar als alumnes a construir oracions gramaticals correctes o una pronuncia perfecta, sinó a crear frases amb significat perquè es puguin comunicar.

 

Extret de http://mafalda.dreamers.com/tirasmanolito/TIRASDMANOLITO.htm 

Extret de http://www.pearls-of-learning.com/schule2_e.htm

Un altre dels mètodes que he experimentat durant l'educació Primària, ha estat la suggestopeadia. En el seu moment, no l'entenia gaire, i mentiria si digués que vaig notar alguna millora o augment del meu rendiment escolar. Però segons diuen aprenem millor de manera subconscient. Recordo professora de 5è de Primària que de tant en tant ens feia tancar els llibres, crear els braços damunt la taula, ajupir-nos i tancar els ulls. Posava música clàssica o relaxant de fons i ens llegia el resum de la lliçó. Ens deia que això ens ajudava a aprendre, encara que més d'un es relaxava tant que s'adormia i tot. De fet, recordo que quan vaig començar la Llicenciatura en Dret, em vaig arribar a gravar recitant els articles de la Constitució Espanyola i per la nit, quan ja estava al llit, posava en marxa el meu walkman fins que m'adormia. Els meus pares no guanyaves prou per piles! XD



Si retrocedeixo encara més en el temps, recordo que, quan era petita també vaig experimentar el mètode humanista quan la professora de la classe dels Peixos ens feia asseure al terra en rotllana i, passejant per darrere nostre, tocava a l'atzar l'espatlla d'un/a de nosaltres i ens feia repetir una paraula o frase en anglès.

S'ha de reconèixer, però, que totes les metodologies d'ensenyament de llengües tenen alguna cosa útil i que, com succeïa amb les teories lingüístiques, l'ideal seria una combinació de totes elles per aconseguir l'equilibri perfecte. A més, imagino que hi haurà diversos factors que influiran en l'elecció d'un o altre (edat dels alumnes, si el grup es nombrós o no, etc.). Tanmateix, considero que el títol de mètode més eficaç, com a mínim des de la meva experiència, li hauríem d'atorgar a l'ensenyament comunicatiu. Per a mi es tracta de l'enfocament amb què més he après, tant per no tenir la pressió d'haver de construir frases gramaticalment perfectes, com pel munt d'activitats divertides que he arribat a fer (simular que estem a un mercat, a un restaurant, en un speed dating, etc.)

Extret de http://www.slideshare.net/amernajmi/the-silent-way-approach

Tot i que es tracti d'un mètode molt interessant, no acabo d'entendre el silent way. En aquest enfocament, el professor roman callat i els únics que parlen són els alumnes. Personalment, no estic gaire convençuda dels beneficis d'aquest mètode, ni que pugui funcionar a tots els alumnes de tots els nivells ni amb grups molt nombrosos. Com rep el feedback l'alumne? Per què recrea una situació que no es produeix en la vida real? En la comunicació, emissor i receptor interaccionen entre ells. Però aquí, el llenguatge se substitueix per una sèrie d'objectes i taules de colors que considero poc pràctiques, ja que requereix un esforç memorístic per part de l'alumne. Per tot això, em sap greu dir-ho però, de les que conec, és la metodologia que em sembla menys eficaç.

Finalment, crec que és important mencionar els aspectes més rellevants per facilitar l'aprenentatge en una metodologia. Principalment, es requereix que l'alumne estigui motivat i amb ganes d'aprendre. I per aconseguir això la figura del professor/a és molt important. En cap cas ha d'actuar de manera autoritària, considerant que sempre té la raó per ser el docent. Sinó que ha de ser un bon instructor i un exemple a seguir. Cal veure quines són les necessitats de cada alumne (si li fa por parlar en públic, que primer ho faci amb els companys, mitjançant activitats divertides i en grup, etc.). Tot això és el que sempre he intentat aplicar a les meves classes i espero seguir fent-ho i innovar amb tot allò que vagi aprenent durant les meves classes d'Ensenyament de llengües. :-)

Fins la setmana que ve!

MGA

3a entrada: Teories psicològiques

Hola a tothom! Aquesta setmana parlem de les teories psicològiques i d'algunes de les meves experiències com a estudiant de llengües. Sabeu de què estic parlant, oi? Pels qui no n'heu sentit a parlar, farem un petit resum. Hi ha principalment cinc grans teories, que fonamenten molts dels mètodes d'aprenentatge existents. Val a dir, però, que tots els exemples que cito no es basen exclusivament en una sola teoria psicològica, sinó que també engloben diversos trets d'altres teories.

La primera que comentem és la teoria conductista. Aquesta es basa en la repetició (la forma) més que no pas en la comprensió i es pròpia d'un ensenyament en què l'aprenent té un rol molt passiu. De totes les meves etapes acadèmiques (des de l'escola a la universitat) recordo classes basades en l'adquisició d'hàbits a base d'estímuls, acompanyades de mètodes d'ensenyament programats de gramàtica. Malauradament, he patit moltes classes en anglès en les quals m'havia d'aprendre quasi de memòria les formes verbals, el temps passats, etc. i tot a base de repetició. De fet, molts llibres de text reflecteixen aquesta teoria. Us imagineu com d'avorrides eren aquelles classes? 

La segona teoria a destacar és la cognitivista (o teoria de Piaget), basada en la comprensió i menys estricta que l'anterior quant a la correcció d'errors. Per fer-vos una idea, Piaget sostenia que el desenvolupament es basa essencialment en el procés d'adquisició del coneixement. Jo crec que aquesta teoria l'he experimentat en algunes classes de comprensió lectora quan cursava l'educació Primària, en l'assignatura PAI (Projecte d'Activació de la Inteligència). Recordo que en ocasions ens feien alguns experiments per analitzar de quina manera compreníem els textos, entre moltes altres proves. Era força interessant!

Extret de http://www.monografias.com/trabajos76/teoria-cognitiva-piaget/teoria-cognitiva-piaget2.shtml

De la teoria humanista, la que posa èmfasi en les emocions i els vincles afectius, n'he sentit a parlar, però crec que mai no l'he experimentada. La idea m'agrada molt, ja que fomenta l'aprenentatge cooperatiu i no es gens competitiva, però el fet de no imposar res a l'alumne (p.ex.: no obligar-lo a parlar) potser podria arribar a excloure'l del grup. Així mateix, no sé fins a quin punt un sol professor o professora és capaç d'atendre les necessitats personals de cada alumne. Aprenentatge i sentiments casen molt bé, ja que sempre fem més a gust allò que ens agrada i ens motiva, però tinc les meves reserves.

Extret de http://www.fanforum.com/f149/mafalda-1-simplemente-es-lo-m%E1ximo-11039/

La teoria constructivista considera que l'aprenent té un paper més actiu que el del docent, el qual és limita a guiar l'alumne. Avui dia, sembla que aquesta teoria, que té en compte els coneixements previs, està agafant més força que mai, i molts docents intenten aplicar-la a l'aula. Les meves classes de treball més actiu les he experimentat principalment en acadèmies privades. Tot i així, durant l'educació Primària he gaudit d'algunes classes més pràctiques de francès i anglès, en les quals els alumnes teníem un rol més participatiu. Aquesta teoria no s'ha de confondre amb el construccionisme, que destaca la importància de l'activitat o acció de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.

Extret de http://asesoria-tecnopedagogica-catpul.wikispaces.com

Finalment, la última teoria psicològica de la qual us vull parlar és la teoria socioconstructivista. Com és la més moderna, se la coneix també per  altres noms (constructivisme social, interaccionisme, etc.) i és la menys assentada. Destaca per la interacció i cooperació entre el professor i els alumnes, però també la dels mateixos aprenents entre ells. Fomenten el treball en grup, i en els llibres de text més actuals es pot observar algunes activitats basades en aquesta teoria, ja que proposen exercicis conjunts i de participació. Tot i que en el meu cas concret, els professors normalment han prioritzat la teoria i els exàmens individuals a les activitats participatives.


De totes aquestes teories, personalment em quedo amb aquesta última. Si algun dia aconsegueixo ser professora de llengües, m'agradaria poder cooperar amb els meus alumnes i que poguéssim aprendre els uns dels altres, construint el coneixement tots junts. :-)

Ens veiem molt aviat!
MGA

2a entrada: Teories lingüístiques

La meva classe durant el curs 1993-1994

Hola amics i amigues! La setmana passada vam estar parlant a classe sobre quatre teories lingüístiques: la gramàtica tradicional, la lingüística estructural, la gramàtica generativa i, finalment, la lingüística textual. A continuació us faré cinc cèntims sobre els trets principals de cada una i us explico algunes de les meves experiències com aprenent. Com podeu imaginar, la tradicional inclou un mètode d'aprenentatge més normatiu i arcaic, basat en la traducció i memorització de regles i una participació gairebé nul·la per part de l'alumne.

Extret de http://dhanzkie.blogspot.com.es/

Malauradament, alguns de vosaltres (sobretot els d'una certa edat) recordareu alguna classe d'aquest estil. Jo per sort no he tingut gaires d'aquest tipus. Recordo una assignatura de Primària, amb un professor d'aquells de la vieja escuela... i ara m'acaba de venir al cap un professor que vaig tenir als 7 o 8 anys, el qual no només feia classes d'aquest tipus sinó que, a més, distribuïa els alumnes en funció de la seva "intel·ligència". M'explico. Els alumnes que treien millors notes (segons ell, els més intel·ligents) s'asseien a les primeres fileres. En canvi, els que treien pitjors, a les últimes. I el pitjor de tot: si en algun moment un alumne superava a un altre, podia treure-li el seient. Com podeu imaginar, aquest mètode no només fomentava la competitivitat entre els companys de classe, sinó que minvava l’autoestima d’aquells aprenents amb més dificultats.

Un cop matriculada a la universitat, però, he pogut gaudir d’altres sistemes, com per exemple, l'aprenentatge d’immersió en una estada a l’estranger. Es tracta de la teoria de la lingüística estructural en què es creu que el millor són els professors nadius. Crec que aquest tipus d’aprenentatge és més que favorable, ja que l’alumne constantment està rebent imput de la llengua estrangera que vol aprendre, tot i que no crec que ser professor nadiu impliqui necessàriament ser un bon professor de llengües.

La tercera teoria lingüística citada, la gramàtica generativa, l’han aplicat en moltes de les meves classes d’anglès extraescolars. Es tracta d’un aprenentatge també perfeccionista (com la primera teoria) però basat en l’oralitat, ja que els alumnes aprenen patrons lingüístics, que utilitzaran per comunicar-se. De fet, en els llibres de text s'hi veu clarament, perquè primer expliquen la teoria (la regla gramatical en qüestió) i tot seguit s’introdueixen unes quantes frases d’exemple per tal que els alumnes les memoritzin i les posin en pràctica. Recordo haver fet moltes vegades activitats d’aquests tipus en diverses acadèmies, sobretot durant els últims cinc anys, tant en anglès com en alemany.

Extret de http://www.lapunt.cat/2014/10/langles-una-assignatura-pendent.html

Finalment, la lingüística textual és la teoria més recent i la més comunicativa. Basada en el socioconstructivisme, en què el coneixement es construeix entre l’alumne i el docent, predominen la cooperació, el dinamisme i l’espontaneïtat front la rigidesa de les classes més tradicionals. Es fomenta un treball grupal dins l’aula, recreant situacions reals (aprenentatge situacional). Per a mi, aquest últim enfocament comunicatiu constitueix en el millor sistema (sempre que no fem com en el dibuix), tot i que l’aplicació d’aquesta teoria podria arribar a ser un obstacle; el professor pot arribar a perdre el control de la situació i no sempre es pot obtenir el resultat esperat. Tanmateix, tots els mètodes són útils (la traducció, el context sociocultural, els aspectes orals, la consciència lingüística, etc.). Jo estic convençuda de que si duem a terme tot això i capacitem l’alumne, de ben segur que ens trobarem davant d’un mètode ideal d’aprenentatge.
Que vagi molt bé tot! Fins ben aviat!
MGA

1a entrada bis: Documentació

Hola amics i amigues! En aquesta ocasió m'agradaria compartir amb vosaltres alguns documents que conservo i que formen part del meu procés d'aprenentatge d'idiomes. Produccions escrites, llibres, certificats, etc. que representen hores de dedicació, esforç, satisfacció, però, sobretot, molts records. Com deia la cantant Karina, buscando en el baúl de los recuerdos he trobat moltes coses interessants, com alguns dels llibres que usava quan era petita.

Portada llibre de lectura

Començo parlant del primer llibre que vaig llegir en anglès. Si us sóc sincera no recordo exactament l'edat que tenia, però segurament deuria rondar els 8 anys. Es titula Where's my baby? (On és el meu nadó?). La principal diferència amb els llibres d'idiomes actuals és que avui dia assenyalen el nivell a què pertany el llibre segons el MCER. Un dels records que tinc d'aquest llibre és que vaig aprendre la paraula pet, que en anglès significa animal de companyia. És curiós observar de quina manera evoluciona la llengua, ja que actualment també es pot traduir per mascota, tot i que quan jo vaig aprendre la paraula en anglès, tan sols eren mascotes personatges com en Cobi (la mascota més genial dels Jocs Olímpics) o en Curro (de l'Expo del 1992). No sé per quina estranya sensació, quan explico anècdotes com aquesta, penso que m'estic fent gran...

Portada llibre de francès

El segon llibre que he trobat, ha estat un de francès com a llengua estrangera de l'editorial Santillana que vaig usar durant tot el primer cicle de l'ESO. Com succeïa amb el llibre de lectura, aquest tampoc conté el nivell al qual pertany, però pel seu contingut ha de correspondre a un A1.1 o A1.2 com a molt. Aquest llibre el guardo sobretot com a record, però també per tenir ben present que algun dia vull seguir estudiant seriosament francès. A més, vaig tenir la sort de gaudir de l'ensenyament d'una de les millors professores de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú (on vaig estudiar dels 4 als 18 anys), la Pilar Contreras. A banda de si t'agrada o no l'idioma, crec que la figura del professor o professora és molt important i, per sort, al llarg de la meva vida acadèmica, he pogut comptar amb l'ajuda de grans professionals. Ara tan sols espero que, quan sigui una Lehrerin veterana, els meus alumnes em recordin amb la mateixa nostàlgia que jo recordo alguns dels professors de la meva infància.


Però això no és tot! També he trobat un dossier amb tot el que vaig fer pel treball de síntesi de 2n d'ESO. Us mostro dos documents continguts en aquest dossier: una producció meva escrita en anglès i un dibuix de la meva caricatura. Crec que la redacció la vaig representar a classe. Llàstima que no ens van enregistrar en vídeo, perquè m'hagués fet un fart de riure. La caricatura... què puc dir de la caricatura? Doncs que m'alegro d'estar estudiant llengües i no pas dibuix, ja que les meves qualitats artístiques han anat disminuint considerablement al llarg dels anys.

Dibuix amb la meva caricatura

Producció escrita en anglès

També he trobat dos dels certificats d'anglès que vaig aprovar els anys 2000 i 2003. El primer correspon al Preliminary English Test (PET) i el segon, al First Certificate in English (FCE). Com ja sabeu, aquests títols equivalen als nivells B1 i B2 del MCER. Per acabar, he fet una fotografia d'un dels dos títols que tinc penjats al meu despatx: el Certificat del nivell avançat d'anglès. La veritat és que estic molt orgullosa d'haver-lo aprovat, ja que després de molts anys sense fer anglès, jo sola i de manera autodidacta vaig superar-lo. L'altre que també tinc emmarcat i penjat, i al qual vaig traient la pols de tant en tant és el meu títol de la Llicenciatura en Dret que, per cert, també vaig cursar a la Universitat Pompeu Fabra.

Preliminary English Test (2000)

First Certificate in English (2003)

Certificat de Nivell Avançat d'Anglès (2012)

Finalment, us mostro un parell de fotografies dels anys 2000-2001, quan era responsable de la Revista de l'Escola Pia i del vídeo, que vaig protagonitzar amb un company, per mostrar als altres alumnes la nostra feina. Val a dir que va ser una època molt interessant de la meva vida, en què vaig descobrir que m'agradava molt escriure. I participar en aquell projecte em va ensenyar moltes coses: tècniques de redacció, treball en equip, sentit de la responsabilitat, etc.

Un company i jo amb el Director de la Revista

Portada Revista 2001

Espero que no us hagi avorrit gaire amb aquest repàs (per a mi, entranyable) de la meva trajectòria en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ens veiem molt aviat!

Salut, alegria i fins al proper dia!
MGA

1a entrada: Jo i les meves llengües

Hola guapíssims/es! Em dic Mireia i estic fent el grau en Llengües Aplicades a la UPF. Aquest trimestre començo amb molta il·lusió l’assignatura Ensenyament de Llengües i espero aprendre moltes coses interessants. :-) De moment, ja ens han proposat un bon repte: crear un bloc en línia. És la primera vegada que tinc un bloc i crec que és una bona oportunitat no només per compartir les meves reflexions sobre les llengües, sinó també per intentar millorar les meves habilitats informàtiques (com diria en Joan Costa Àngela Maria!). El motiu del títol del bloc? Volia posar alguna cosa en alemany, ja que és una llengua que m'encanta. I he triat la frase ich bin Lehrerin (sóc professora) perquè, a més d'aprenent, també sóc professora d'idiomes i de reforç escolar. Actualment, però, treballo totes les tardes com a auxiliar administrativa en un consorci sanitari; una feina que també m'agrada però que no és la meva vocació. Desitjo poder tornar a treballar com a professora ben aviat, ja que m'apassiona. De moment, espero que la meva experiència pugui ser útil o, si més no, entretenir-vos amb les meves vivències, que no són poques!

Parlo quatre llengües: d’una banda, el castellà i el català, que són les meves llengües maternes i, d’una altra, l’anglès i l’alemany, les meves dues segones llengües, que encara avui a dia estudio com a idiomes estrangers. El català és la llengua que uso majoritàriament i amb la qual em sento més còmode. Tot i això, sempre l'he combinat amb el castellà, probablement perquè és la llengua dels meus avis i des de petita l'he utilitzat per comunicar-me amb ells.

Quant a les meves llengües segones, i segons el MCER, tinc un B2 d’anglès, i un B1 d’alemany. Aquest últim el vaig assolir l’any passat, quan vaig aprovar el Certificat de nivell intermedi de l'EOI. El nivell d'anglès el vaig aconseguir ja fa més de 10 anys, en superar el First Certificate English Test (FCE) i, per tal de reciclar-me una mica, vaig presentar-me al Certificat de nivell avançat d’anglès de l’EOI el 2012, que vaig aprovar, naturalment! :-P Ara bé, creieu que tots aquests títols ja em fan automàticament competent en una llengua? Ja us dic jo que no. Els títols no són sempre necessaris, depèn de les necessitats de cadascú. Si el que volem és engreixar el nostre currículum, guanyar punts per aconseguir segons quin lloc de treball o fer contents als pares/mares, probablement necessitem un títol acreditatiu. Però us asseguro que l'obtenció d'un simple diploma no ens fa més competents lingüísticament.

Què cal fer llavors? El primer, gaudir del nostre aprenentatge. Hi ha moltes maneres d'aprendre un idioma i no tot es resumeix als llibres de gramàtica. Podem viatjar al país on es parla la llengua que volem estudiar, escoltar música, veure pel·lícules en versió original, buscar una parella lingüística... Són molts els recursos disponibles avui dia. Tanmateix sé que no sempre és fàcil trobar el moment per fer alguna d'aquestes activitats. La feina, la casa, la universitat... volem fer moltes coses i de vegades cal que prioritzem les més importants.

El meu ventall lingüístic

Les llengües que ja coneixem també juguen un paper important a l'hora d'aprendre unes altres. Jo vaig ser escolaritzada en la meva llengua materna i vaig seguir un pla educatiu en català. Per tant, com molts i moltes de la meva generació, a l’escola vaig estudiar català, castellà i anglès. Una combinació que fins fa relativament poc temps ha estat considerada la millor de les possibles. Mentida podrida! Estudiar només anglès com a llengua estrangera (i a més estudiar-ne tan sols una variant) és una decisió política i econòmica, molt allunyada de la realitat plurilingüe i multicultural que estem vivint. No obstant això, també vaig fer sis mesos de francès a l'escola (dues assignatures del que llavors es deien crèdits variables) i, fins a l'actualitat, l'he estudiat en un parell d'acadèmies. Fora de l’escola vaig seguir estudiant anglès i, en total, l’hauré estudiat uns 15 anys de la meva vida, que es diu aviat... 



En canvi, només porto tres anys fent alemany, tot i que vaig fer una estada Erasmus a Potsdam, gràcies a la qual vaig millorar molt la meva pronúncia i fluïdesa. A més, part de la meva família de la meva mare és alemanya, i tinc la sort de mantenir el contacte amb ells i seguir millorant el meu nivell d'alemany dia a dia. En el gràfic anterior, podeu observar el meu ventall lingüístic, és a dir, quines són les llengües que conec i a quina edat les vaig introduir al meu repertori lingüístic. Cada color representa una llengua: el groc pel català (CAT), el taronja per al castellà (CAST), el verd per l'anglès (AN), el lila pel francès (FR) i, finalment, el rosa per l'alemany (AL).  

Universität Potsdam (3/12/13)

Meine deutsche Familie und ich

En general, tornant a la meva formació, tinc molts bons records de les meves assignatures de llengua, sobretot recordo amb molta nostàlgia les classes d'una professora d'anglès que es diu Mireia Ripoll. Amb ella no només vaig aprendre a parlar anglès, sinó també moltes altres habilitats. ¡Ay! que tiempos aquellos, éramos jóvenes e inexpertos... XD

Com la majoria dels meus companys i companyes sóc monoalfabètica, ja que només sé escriure d’esquerra a dreta i de dalt a baix. No conec cap altre sistema d’escriptura, tot i que m’agradaria saber-ne algun, la veritat. Tanmateix, primer m’agradaria consolidar les dues llengües estrangeres que estic estudiant ara: l’anglès i l’alemany. En 10 anys no només espero haver-ho aconseguit, sinó a més espero haver obert una petita acadèmia a la meva localitat i treballar-hi com a professora. Tot i així, com crec que sempre seré una aprenent, m’agradaria estudiar xinès, ja que sempre m’ha atret aquesta llengua i la seva cultura. Y hasta aquí puedo leer. La setmana que ve us explicaré més cosetes...

Salut, alegria i fins al proper dia!

MGA